Balzac


Un professor de la universitat va encarregar-me un treball sobre L'escanyapobres de Narcís Oller. Vaig proposar-li una comparativa amb altres obres contemporànies que tractessin el mateix tema de l'avarícia i les seves repercussions psicològiques, inserint el llibre d'Oller dins d'una tradició literària europea. Eugénie Grandet, d'Honoré de Balzac, n'era la referència més directa. I, tot i que el realisme extrem m'avorria -no soporto Zola-, la novel·leta de l'autor de la comèdia humana em va encantar.
Han passat molts anys des de llavors i ni m'he sentit temptat de llegir-ne res més ni he ensopegat amb cap altra de les seves obres. Fins que la setmana passada vaig veure en una llibreria Ferragus (Edicions del 1984, dins la col·lecció Mirmanda) i el seu to de misteri, les seves descripcions d'un París tèrbol i la curiositat van fer que me'l quedés. L'encert va ser ben palès de seguida quan, encetant-lo, he ensopegat amb la que és a partir de ja la meva descripció favorita de la capital francesa. Val la pena fins la darrera paraula, però com que no tinc molt espai us en faig un extracte: "Els carrers de París tenen, en fi, qualitats humanes, d'una fesomia que ens desperta idees contra les quals no hi podem fer res. (...) Si passegeu pels carrers de l'ile de Saint-Louis, no busqueu sinó en la soledat, en l'aspecte ombrívol de les cases i dels hotels deserts la causa d'aquella tristor inquieta que s'apodera de vosaltres. (...) La Rue Fromenteau, no us sembla certament un carrer assassí i de mal viure? Són observacions incomprensibles fora de París, però que les entendran els estudiosos i pensadors, els poetes i la gent de bon viure que capten i que tothora omplen l'aire a dins de les muralles; aquells per als quals París és el més deliciós dels monstres."
Pel que fa al treball, me'n vaig sortir pels pèls. El professor i jo no ens vam entendre, vaig proposar-li una anàlisi comparativa -en aquells dies jo estava molt influenciat per l'assignatura de "Literatura comparada"- mentre que ell només esperava simples anotacions a peu de pàgina o citacions esparces per reforçar l'anàlisi de L'escanyapobres. Em va posar un suficient amonestant-me de passada per la meva manca de profunditat i de rigor. A mi, tot allò em va resultar enfadós, més per l'aire a academicisme ranci que li vaig notar que perquè el treball no fos prou bo. Sigui com sigui, de tot plegat en vaig treure conèixer a un dels grans novel·listes francesos.

Comentaris

  1. a mi em passa al contrari, m'agrada Zola i no Balzac

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada