La memòria segons Pamuk


He començat a llegir Estambul. Ciudad y recuerdos i de les primeres coses que més m'han agradat ha estat la teorització de la memòria com a plantejament bàsic. Per a Pamuk, aquesta no és sinó una altra forma de ficcionalitzar, ni que sigui la pròpia vida. De fet, el que recordem no concorda gens amb el que ens expliquen els altres sobre nosaltres mateixos en el passat, i ja no parlem d'aquelles edats en què no disposàvem de raó com per recordar-nos-en. Per tant, es produeix un estranyament davant nosaltres mateixos i apareixen diferents individus dins nostre. Al capdavall, la memòria només serveix per teixir una sèrie de suposicions sobre aquell que vam ser o els altres ens diuen que vam ser en el passat.
Per això l'autor turc utilitza en la narració les referències als ambients, a les sensacions, als sentiments. Perquè, com diu en un brillant fragment, sempre llegeix els llibres amb una imatge interior, sense la necessitat d'entendre-ho tot o entenent ben poc. La literatura, doncs, va més enllà de la narració per l'entreteniment o per la solució d'enigmes i incògnites. Per a Pamuk és una mena de paleta amb què pintar l'interior de tots nosaltres.
Llàstima que no he esperat. Fa ben poc que he llegit que a can Bromera han aconseguit els drets per editar Ohran Pamuk en català. Felicitats als valencians, que segueixen creixent a un ritme imparable amb una oferta literària moderna i de qualitat. Un exemple més que a la perifèria el moviment cultural no té deturador.

Comentaris

  1. No me n'han parlat gaire bé del Pamuk. Tothom diu que és un nobel més polític que merescut. Ja em diràs què n'opines...

    Per cert el teu recull de poemes del joescric, és el tercer més descarregat aquest semestre, enhorabona!

    ResponElimina
  2. Marc, els Nobel són tots polítics, la qual cosa no vol dir que estiguin mancats de qualitat.

    És com el festival d'Eurovisió: si saps una mica de política, saps qui guanyarà aquell any...

    Lulú

    ResponElimina
  3. Jo estic llegint Nieve i m'agrada molt.
    No el coneixia. Tenia aquest cert pudor del premiat amb platerets, però he descobert un món nou. i es tracta d'això, oi?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada