La bellesa emociona


Recordava vagament un conte de la meva infantesa en què un gegant moria cobert de flors blanques, sota l'ombra d'un arbre, però mai vaig saber qui n'era l'autor. Avui, buscant una lectura per a classe, he ensopegat amb el passat remot: "El gegant egoista", d'Oscar Wilde, tan trist i emotiu com el recordava. I he pensat que la bellesa que percacen alguns escriptors és trista i dolorosa. Aquest matí, camí de la feina, he llegit "El llop", la petita obra mestra que encapçala el recull Els contes més bells (La Magrana) de Hermann Hesse. La bellesa del món en els ulls d'un llop moribund és la imatge més vertadera, trista i poètica per relatar aquest anhel humà de recerca. Com deia Wilde al seu fill Cyril, "la bellesa emociona". Suposo que pel que té d'efímer i inabastable, darrer sentit de la nostra vida.

Comentaris

  1. Doncs sí, quant sents que tot va com el cul, que la vida t'estafa (o són els altres? o ets tu mateix que ho permets?), quan en definitiva, el dia és gris marengo, una dosi de bellesa de la que dius et pot salvar del tedi més espès.

    ResponElimina
  2. Anònim4:30 p. m.

    quan surto al carrer i fa mal dia, pensar en tu m'apuja la moral ;-*

    ResponElimina
  3. Anònim4:33 p. m.

    em moro de la curiositat, ets nacionalista oi que sí...........?

    ResponElimina
  4. Anònim4:33 p. m.

    has aconseguit la integració de gaires nens inmigrants?

    ResponElimina
  5. un ex-alumne teu seyer nairda4:35 p. m.

    he tret un 7,75 a un exàmen de català!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Hola, Adrián (o si ho prefereixes, Nairda), m'alegro que les coses et vagin bé i que segueixis el meu blog... Són teus, els anteriors posts? Bé, de mica en mica els nouvinguts del col·legi on estic ara van aprenent català... Com ja us vaig dir en marxar, és una feina difícil però molt bonica. Ja comentaré coses, de tant en tant, al llunÀtic. Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada