Els altars de la por


Comences a gratar la història i t'adones que fins un període tan important per a la societat occidental com la Revolució francesa es va tenyir de sang i terror. Anatole France, premi Nobel l'any 1921, n'era un excel·lent coneixedor, d'aquesta època. A la seva breu nouvelle Els altars de la por ho podem comprovar: l'excel·lent traducció d'Anna-Maria Corredor inclou un munt de notes a peu de pàgina que ens ajuden a ampliar la lectura i avaluar l'estil clàssic de France, que opta per cenyir-se a moments puntuals de la Revolució. En la senzillesa de la proposta rau el seu màxim encert: les vivències de Marcel Germain i Fanny d'Avenay transcorren amb la velocitat dels salts temporals, però en un escenari recreat amb la veracitat d'un gran narrador a qui no li cal apreciacions i explicacions massa òbvies per oferir versemblança al lector. Força i ritme, en capítols com la persecució de Nicolas Franchot pels sans-culotte, o minuciositat i realisme en la descripció de la presó de Port-Libre, el recinte on els acusats pels revolucionaris esperaven a ser guillotinats. Això sí, la història d'amor entre Marcel i Fanny esdevé massa ingènua i superficial.
Edicions de 1984, doncs, segueix amb la feinada de recuperar i restaurar autors dels segles XVIII i XIX al català. En ocasions he mostrat un cert prejudici pel classicisme arcaic de la literatura d'aquesta època, però qui pot obviar els pares de la novel·la? El segle XX dinamitarà molts conceptes a partir de Kafka i Joyce, però abans va caldre que algú els hagués imposat, aquests conceptes.

Comentaris