Delicatessen baudeleiriana



La casualitat, com sempre. Fa uns pocs mesos al Carrer de la Barra de Ferro, a Barcelona, vam ensopegar amb un local anomenat Llibres dolços i salats, un cafè modernet on les taules són separades per estanteries. Remenant, la Zita em va triar una lectura per acompanyar el meu cafè amb llet, un llibre en castellà que recollia poemes en prosa de l'inigualable Charles Baudelaire. Més que poemes, però, es tractava d'històries mínimes i reflexions nascudes del sarcasme, de la seva peculiar visió del món.
La casualitat, com sempre, va fer que ahir ensopegués amb Petits poemes en prosa, editat en llibre de butxaca per la jove editorial Aeditors. Una delicatessen per gaudir-ne en les meves estones mortes. Com petits bombons d'arsènic.
"El desesper de la vella"
"La petita vella arrugada es va sentir tota joiosa en veure aquell bell infant a qui tothom feia festes, a qui tothom volia plaure; aquell ésser tan bell, tan fràgil com ella, la petita vella, i, també com ella, sense dents i sense cabells.
I ella s'apropà a l'infant, per fer-li rialles i ganyotes agradables.
Però l'infant esverat es debatia sota les carícies de la bona dona decrèpita, i omplia la casa amb els seus xiscles.
Aleshores, la vella es retirà a la seva solitud eterna, i plorava en un racó, mentre es deia: -Ah! per a nosaltres, velles dones malaurades, ha passat l'edat de plaure, fins i tot als innocents, i horroritzem els infants que volem estimar!"

Comentaris

  1. Anònim9:46 p. m.

    Aquest dijous 9 de febrer va sortir una ressenya de Jordi Llovet al Quadern del País.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada