Còmics en català


Sovint em queixo que el còmic és una activitat artística menyspreada, considerada com menor o simple entreteniment. Al nostre país la majoria de gent relaciona el concepte amb Mortadelo y Filemón, el manga i els superherois. Però per damunt dels supervendes, per damunt de la superficialitat existeixen moltes propostes de qualitat, que aposten per tractar diversos temes amb maduresa, des de punts de vista originals i arriscats, aproximant el còmic a la novel·la i el cinema a través d’un sistema narratiu que fusiona ambdós, paraula i imatge.
A França, el país d’on surten les millors propostes en aquest sentit, és on l'anomenada bande desinée té una millor consideració. D’allà ens arriben constantment les meravelles de Dupuy et Berberian, Lewis Trondheim o Manu Larsenet. Aquest darrer ha guanyat molt de prestigi gràcies a la seva sèrie Los combates cotidianos, la narració de l'entrada al món adult d'un jove fotògraf parisenc que, enmig d'una crisi personal i neurològica, es trasllada a viure al camp. Drama i comèdia s'uneixen en una obra que també treu a llum la memòria històrica dels francesos a través del pare del protagonista, les mesquineses de la condició humana i les raons per les quals val la pena viure.
Malauradament, ben poques d'aquestes obres es tradueixen al català. Si ja en castellà tenen ben poc públic i signifiquen un risc, no s'entén com Bang Ediciones té el valor de publicar El retorn a la terra, del mateix Larcenet. Aquesta és una sèrie molt més lleugera, tires còmiques amb un humor blanc però elegant i divertit on narra les mateixes obsessions (el trasllat al món rural), però aquest cop sense tanta transcendència.
Sigui com sigui, aplaudeixo el valor dels amics de Bang. És més, la traducció és acurada, buscant equivalents catalans als col·loquialismes dels pagesos francesos, emprant toponímics catalans i citant a Lluís Llach en comptes de qualsevol folk singer francès.

Comentaris