Poe derrotat


Sóc obtús, ingenu, somiatruites. Com a professor, avui m’han derrotat una colla de nois i noies nascuts i formats en l’hiperrealisme, en la mirada miopitzada per la cultura de la imatge. Avui tancàvem un crèdit variable de literatura universal on hem vist el renaixement, el barroc, el classicisme i el romanticisme. Se m’ha acudit llegir algun conte d’Edgar Allan Poe, pensant que tot i estar curats d’espants (el terror avui en dia té a veure més amb la sang i el fetge que no pas amb els estats de subtil histèria dels nostres avantpassats) potser els interessaria com a relat de misteri, com a quelcom original i curiós.

Però ells, de seguida, m’han demanat veure una pel·lícula. Una de les noies m’ha etzibat (en castellà, és clar, encara que jo ho tradueixi): “Profe, no en podem veure cap en comptes de llegir el llibre? És que així no haig d’imaginar-me res”. D’altres, em demanen d’explicar contes de terror; dels seus, és clar. Potser no estaria malament, tindrien prou imaginació per a crear bones narracions? Coneixent-los, en dubto molt, segurament s’explicarien les burrades de sempre. Primer round.

Els mig convenço. Els dic que si la cosa va bé, com que a l’escola has de fer les fotocòpies amb molta antelació i només tenim un llibre, anirem canviant de lectors i lectores. Començo i al cap d’una estona (res, cinc minuts de lectura) han anat acotant el cap, asseient-se estiragassats, amb la desgana i el desinterès manipulant-lis el cos com a putxinel·lis. Segon round.

Com que no són gens tímids, als deu minuts comencen a exclamar-se amb un sobirà, dolorós, esqueixant “ens avorrim”. Però jo, tossut, segueixo endavant. M’emparo rere la meva veu i la prosa poeniana. A les queixes segueixen les burles i em sento com l’albatros de Baudelaire, maltractat i burlat per una colla de mariners. Tercer round.

Quinze alumnes m’han guanyat. Han apallissat la meva ingenuïtat i, de passada, han donat una patada al cul de Poe. No és modern, no mola com les pel·lícules de terror que ells veuen. Totes, és clar, recents, amb un màxim de cinc anys, allí on arriba la seva consciència tova i encara per fer. Ells no han après res, jo moltíssim. I un alumne s’ha acostat a la meva taula per fer-li una ullada a la bonica edició del llibre que als noranta va editar “Els argonautes”, quan jo estudiava i llegir Poe o Stevenson a l’institut era una porta oberta d’aire fresc. Però aire fresc per a qui? Potser perdo perspectiva i jo fos, en aquell temps, un altre dels pocs alumnes que es miraven amb curiositat la portada i les pàgines mentre la resta s'avorrien com a ostres.

Comentaris

  1. A mi m'hagués agradat tenir un professor que em proposés llegir Poe. Jo no el vaig descobrir fins molts anys més tard.

    Tot i que és una lectura complicada (moltes referències, hi ha cops que identificao que és mitologia... altres ni això), m'encanta.

    En un taller d'escriptura vam llegir "El cor delator" i, curiosament, ara he de fer un exercici sobre aquest conte.

    Si volen una pel·lícula, Griffit en té una sobre "El gat negre" i "El cor delator", precisament. La consiencia delatora, o alguna cosa semblant. El que passa és que és cinema no parlat, no crec que aquests montres puguin arribar a apreciar-la.

    En qualsevol cas, no perdis l'esperança. Potser d'aquí uns anys recordaran que un dia un profe els va voler llegir Poe i s'adonaran (com a mi m'ha passat en moltíssims aspectes de l'aprenentatge) que van deixar passar una oportunitat única de gaudir aprenent.

    ResponElimina
  2. vladimir3:27 p. m.

    Ànim! LlunÀtic,

    no tots els teus alumnes se'ls empassarà el tedi. Algun en salvaràs, ja ho veuràs.

    ResponElimina
  3. Anònim6:47 p. m.

    Ànims, sabem que aquesta és una cursa llarga o no es veu final ni triomfadors. Però cal seguir disputant rounds perquè els cops ens ajuden a anar avançant.

    ResponElimina
  4. Anònim2:29 p. m.

    sóc un alumne teu i penso que encara que molts pensen el contrari el teu treball s'ha caracteritzat per la competència i les ganes d'ensenyar coses als teus alumnes.......

    Adrián Reyes
    Col·legi Montserrat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada