L'infinit



A propòsit d'un viatge a l'Índia, Ryszard Kapuscinski escriu a Viatges amb Heròdot el següent: "Els problemes van començar a continuació, quan va resultar que aquestes castes es divideixen en centenars de subcastes que, al seu torn, es fragmenten en vintenes, desenes de subsubcastes i així fins a l'infinit. Són infinits els déus i els mites, les creences i les llengües, les races i les cultures. En tot el que veiem i pensem ensopeguem de seguida amb el maleït infinit que ens fa rodar el cap."

La literatura, per exemple. Tants llibres que s'editen, que voldries comprar i llegir, dels que n'has sentit quelcom de bo; tants i tants que els han precedit i que, bé com a clàssics o com a joies per a descobrir, igualment no podrem llegir. Perquè per a vèncer el caos cal imposar un ordre, fer una selecció que ens ajudi a superar l'angoixa de l'infinit. L'oblit i l'engany també hi ajuden, perquè posar-se a pensar en tot allò que ens estem perdent pot arribar a resultar insuportable. D'aquí la literatura kunderiana i la filosofia que la precedí: si només disposem d'una sola vida, si sabem que només disposem d'un sol assaig per preparar l'obra de la nostra vida, la transcendència que prengui pot arribar a ser esfereïdora.

Comentaris

  1. Aquesta mania de voler-ho llegir tot, de voler-ho abastar tot és freqüent entre els lletra-ferits. Davant aquesta impossibilitat l'anar fent sense agobiar-se és la millor solució.
    Pensar que el 99.9% dels llibres no els llegiràs mai és una tranquil·litat.
    Menjar poc i pair bé, que deia el meu pare.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada