De Pere a Pere


De Pere a Pere, la casualitat que dos poetes catalans es diguin igual i coincideixin al Google.
En realitat, jo buscava per internet algun poema de Pere Rovira, de qui Proa acaba de publicar una antologia. Però vaig ensopegar amb un altre poeta, també anomenat Pere però amb el cognom Pena, i un poema anomenat “La mà negra”. Un animal lluita per salvar la seva vida de les mans dels caçadors: "Sense saber com ni per què, de sobte / se n’adona: els gossos l’han portat / fins al límit del món, allà on s’acaba / el paradís frondós de fusta i fulla. / Una fiblada al llom el fa aturar-se, / recelós, al darrere d’un coscoll. / Alçant el cap, ensuma l’invisible / i el fred sec de febrer el tranquil·litza."

Però la mort, la “mà negra” del títol, li té reservat un altre destí: "Quan arrenca, no sap que la mà negra / ja fa estona que el té encanonat. / Jo sóc aquesta mà que el mira als ulls, / el que no es veu, el tret que atura el gossos, / els corns i els crits llunyans. Jo sóc la mort / i he vingut a buscar-lo aquest matí."

Em va agradar tant que vaig seguir buscant coses d’en Pere Pena. I em trobo que és professor de secundària, que ha escrit una obra anomenada Generació L (els fills de la reforma educativa) i que, en la següent entrevista, diu coses molt interessants sobre per què el món educatiu es troba en la situació actual. llegiu-la, perquè val la pena.

Comentaris

  1. Ha, per reforma educativa, digues-nos-ho als editors, que ens treuen la nova llei a dos dies d'obrir la campanya comercial dels llibres 2007!

    I parlant d'any, feliç sigui, amb menjar xinès, viatges a dojo i tones de paciència i creixement personal.

    Salomònica

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada