Philip K. Dick


Llegeixo als diaris i revistes moltes crítiques positives de A Scanner Darkly, de Richard Linklater, pel·lícula que adapta un relat del drogofabulador Philip K. Dick, pare de la ciència ficció contemporània. La seva empremta resulta reveladora en uns temps que ja va perfilar en les seves obres des de l'esquizofrènia intel·lectual: conspiracions, deshumanització, confusió i crisi d'identitat. L'home modern és la conseqüència d'uns fets que, als setanta, el van ajudar a determinar.
La pel·lícula, però, no em sembla tan bona com es comenta. La vaig veure al Festival de Sitges i em va semblar visualment atractiva, però avorrida, pretenciosa i desencantada. El nerviosisme paranoic de Dick és present en les interpretacions de Woody Harrelson i Robert Downey Jr., però Keanu Reeves deambula sense la gràcia de l'antiheroi Deckard (Harrison Ford) de la magnífica Blade Runner.

Recomano enfervoridament rellegir Dick. Les seves pàgines desprenen frescor i crítica, que no trobo entre tantes conspiracions templàries d'avui en dia. Això no és romanticisme ni fantasia, es tracta de la fàbula sobre un foc per arribar (el nostre món actual) besllumat des de la guspira del passat.

Comentaris

  1. Anònim6:46 p. m.

    David, digues un titol, per començar...

    ResponElimina
  2. Anònim8:42 a. m.

    Amb el teu permís, David, jo recomanaria "Confesiones de un artista de mierda" , que no se si està traduït al català (diria que no, sigh...)
    Un títol brillant per a un llibre brillant.

    Salut!
    Buk

    ResponElimina
  3. estic amb tu: pretenciosa i avorrida

    jo de k dick recomano Ubik

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada