Egocitar-se


Hi ha vida en la blogosfera, més enllà de la meva mansarda. Ho dic perquè en Toni em fa present que a Benzina parlen de servidor. Aconsegueixo el darrer número (9, novembre del 2006) i a la secció de cartes a la revista, pàgina 4, comparteixo columna amb l’impulsor de Bromera a propòsit del nostre comentari sobre un article d'en Jordi Llavina. Uff, va dir ell: l’ego esclata i es produeix una mena d’il·lusió infantívola. Em llegeixen, em llegeixen, em llegeixen.

Egocitar-se, un nou terme per designar aquesta mena de “felicitació a un mateix” o “fagocitar-se a un mateix”: què és, sinó, la vanitat?

Parlant d’en Toni i l’Emma: sóc un privilegiat. He pogut llegir a l’avançada el seu Oracle imminent. Sabeu què deia ahir de les paraules? Doncs sí, els escriptors estan per a això: perquè no morin, perquè brillin, perquè es facin servir en nous contextos, en noves situacions, en la vida que ens mena. Ja sigui per parlar de la natura, del sexe o de l’escriptura.

Comentaris

  1. Que parlin de nosaltres encara que sigui bé. Els que ens insulten ens fan un favor immens. ¿Per què no has donat una altra "exclusiva" que tens entre mans (o entre xats)?

    ResponElimina
  2. Fas venir ganes de llegir tots aquets llibres. Falta temps!

    ResponElimina
  3. També en podries dir "egonanisme". Enhorabona David!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada