Les paraules


"Assegut a la porta de casa un filòleg meditava sobre l'evolució de les paraules. Tenia a la vista un precipici. De tant en tant hi queia una paraula. Aleshores el filòleg retirava la xarxa i agafava la paraula caiguda. No sé si això tenia a veure amb l'extrema dificultat de la recollida o amb l'extrema solitud de la seva feina."
Text de l'Ana Hatherly, imatge de la Zita Vehil.

Torno a la batalla de les classes, a revelar i rebel·lar les paraules de la meva llengua davant els adolescents. Les seves reaccions, de tan habituals, ja no em sorprenen: sorpresa, curiositat en el millor dels casos; la resta, menyspreu i desgana. I? Doncs que ja ho sabia i que de moment no m'importa, caparrut com sóc. L'extrema solitud del professor.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada