Tot passa en el silenci


"Tot passa en el silenci"
Plotí, Ennèades, III.8.5

Al principi només era el silenci.
Déu no havia nascut.
Déu nasqué del silenci
per crear-hi una vida incessant,
un batec sense fi.
En sorgí l’univers
i era blau.
Existí la matèria,
la Terra esdevenia.
I hi hagué l’horitzó
i un Sol roig hi desava la llum
mentre els ulls aprenien el somni
i la nit caminava entre els cossos.
Més enllà de la por,
de la veu,
al cor del món,
només viu el silenci.
Carles Duarte

Aquest estiu se m'ha empassat el silenci. En ell m'han succeït moltes coses, la majoria d'elles callades per la meva voluntat de seguir-les disfrutant en la meva intimitat. D'altres, però, sí que us en puc fer partíceps, d'una manera activa: el proper dijous 14 de setembre es presenta a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès el número 1 de la revista Lletra petita, de la qual en sóc un dels impulsors. A les 19.30 hores sortirem de l'ou, acompanyats d'en Màrius Sampere, Jaume Benavente i Maria Victoria Lovaina. Oferirem un homenatge al gran poeta català i també es llegiran contes dels altres autors presents.

El meu silenci també ha tingut algunes paraules escrites per no fer-lo tan dens. Entre elles, les de Francesc Serés i el seu interessantíssim Els ventres de la terra. Però d'això ja us en parlaré. Per la impressió que m'ha causat mereix el seu propi post.

Comentaris