Crisi? Quina crisi?



Des de les pàgines de la revista Benzina de setembre en Jordi Llavina ens parla del que considera una greu crisi de la novel·la catalana, entestada en models repetitius i conservadors, d'una qualitat i exigència molt menors al que caldria esperar. Cita les properes novetats d'Eduard Màrquez, Jordi Coca o Ferran Torrent com a aigua de maig. I amb aquesta gelera no costa gaire coincidir amb les seves paraules, perquè el fred i la devastació la patim tots els lectors catalans.

Crec, però, que aquesta mancança ens aguditzarà el sentit crític. Des de la revista on col·laboro, Lletra petita, penso apostar per autors la proposta dels quals prova de transcendir l'anècdota escrita i l'ego inflat pel nom damunt d'una coberta o d'un xec: Francesc Serés, Vicenç Pagès Jordà, Jaume Benavente... Els lectors hem de fer servir el boca-orella (avui en dia anomenada blogosfera) per fer sortir de les tenebres o de la perifèria (el gran bressol oblidat pels barcelonins i el seu constant mirar-se el melic) els possibles valors de futur. Il·luminar-los, ajudar-los a aixecar-se i esperar que madurin. És a dir, la feina que feien els editors dels seixanta i dels setanta, quan no s'entestaven en trobar els nous Sànchez Piñol o Falcones.

Alguns, com en Jordi mateix (ves per on), treuen una o dues novel·les, aconsegueixen una certa nomenada i després, a viure dels circumstancials: crítiques en revistes i diaris, col·laboracions ràdiotelevisives i potser un càrrec administratiu de cert relleu. I l'escriptura? A Narcís Oller, tot i el seu talent, l'havien d'empènyer els seus amics perquè acabés les novel·les. La narrativa és un gènere complex, que demana rigor, paciència i dedicació. I això sembla que avui en dia no ho tenim gaire o els temps no ens ho permeten. Però els catalans necessitem una nova fornada d'escriptors o morirem d'inanició. Ja tarden els hereus dels Moncada, Teixidor, Roig o Monzó. Potser calen menys versos i més paràgrafs. Això sí, de paraules que pesin i que no se les endugui el vent de les modes.

Comentaris

  1. Ja que parles de Lletra petita, aprofito per felicitar-vos per la revista. Una delícia, tant pel que fa a contingut com pel que fa a format. Seguiré la seva evolució amb atenció :)

    ResponElimina
  2. totalment d'acord amb tu David!

    ResponElimina
  3. També calen versos, no t'equivoquis. El que passa és que, com en moltes coses, a tot li diuen lliteratura.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada