Llibres sobre cinema



M'encanten els llibres sobre cinema. Per dir-ho d'alguna manera, són la meva "literatura d'evasió". Vaig començar a llegir-ne de ben jove, fa quinze anys, quan llavors era un fanàtic del cinema fantàstic. El primer llibre que vaig comprar i que encara conservo és una joia anomenada El cine fantástico, de José M. Latorre, excel·lent crític de la revista Dirigido por..., que traça un recorregut analític per totes les èpoques i les obres clàssiques del gènere.

No només es tracta d'una manera de conèixer i entendre el cinema. En ocasions em permet conèixer el món interior dels directors, les motivacions i contradiccions dels creadors. Aquest estiu he encetat Woody por Allen, una extensa entrevista (més de 200 pàgines) amb el realitzador neoiorquí on, amb sentit de l'humor, repassa una per una totes les seves obres (fins Balas sobre Broadway, la darrera en el moment d'editar-se): procés creatiu, preproducció, motivacions, anècdotes, influències... L'altre que he començat potser és més tecnicista i acadèmic, sobre el cinema de Sam Peckinpah, un cineasta que acabo de descobrir i que em té molt encuriosit.

Dos directors ben diferents, amb universos oposats. Però que neixen del seu disgust amb la realitat. En Peckinpah, els canvis d'un món que anirà a pitjor (el món contemporani) produeixen una sèrie de personatges inadaptats i desclassats que només saben canalitzar la seva angoixa existencial a travéde la violència. En Allen, els seus films tenen un pòssit nostàlgic i malencòlic malgrat el sentit de l'humor perquè la ficció sempre perd davant la realitat. Ell mateix ho explica quan parla de La rosa púrpura de El Cairo:

"Escribí una historia basada sólo en esto: que el hombre de los sueños de una mujer sale de la pantalla y ella está enamorada de él, y luego aparece el verdadero actor y ella se ve obligada a elegir entre la realidad y la fantasía. Y por supuesto la fantasía no se puede elegir, porque eso puede llevar a la locura, así que hay que elegir la realidad. Y cuando se elige la realidad, ésta te hace daño. Así de sencillo."

Comentaris

  1. Salutacions!!

    Jo també tinc ganes de veure la Andrea publicada d'una vegada...

    De moment prparo el projecte per presenta'ls-hi al setembre a veure si aquest cop tira endavant...

    Bon estiu!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada