Tots els estius


Tots els estius són estranys. Brillants, asfixiants, humits com la llenca de sorpreses que ens amaren. Almenys en el meu cas. Coneixem gent nova, viatgem fins altres llocs, les nits s’allarguen a vegades amb incontinència, fem tolerables totes aquelles pèrdues de temps que durant l’any ens desesperarien amb els recomptes del temps organitzat. L’ordre és sempre una una arbitrarietat per tal de no caure neuròtics davant el caos esllavissat de totes les coses. La frase és: “¿Qui m’ho havia de dir?”. És clar que no respondré el què. Que cadascú faci el seu propi balanç i respongui la pregunta.

Setembre portarà la tardor. Les torrentades, darreres fuetades del caos estiuenc abans que recuperem el control de les nostres vides, o que ho creguem així. Aquest setembre es presenta molt interessant: sortirà al carrer la revista Lletra petita. Per 1 euro, mirarem d’acostar la lectura i el cinema a tothom, que no sigui dit que la cultura és cara, inaccessible o distanciada de la gent. En l’anterior post podia semblar que es tracta d’una revista dedicada només a la poesia. El que és cert és que jo m’encarregaré de tot el material relacionat amb aquest gènere, però també hi té cabuda la narrativa, una plataforma per a autors novells anomenada Scribo, la secció Descobertes per conèixer veus actuals de la nostra literatura que també mereixen ser llegides, el cinema i els seus lligams amb el món literari.

Per cert, felicitats a en Toni Ibàñez per tenir el blog en català més votat al concurs Lletra 2006. Per la meva part agraeixo a les 46 persones que van dipositar el seu vot a favor del llunÀtic que em donessin confiança, el 5% del total. Guanyar és bonic, però també saber que hi ha algú a l’altra banda de la pantalla compartint les teves bogeries i ocurrències.

Comentaris