Suant l'estiu per Girona (II)


No sé pas si és que sóc un perapunyetes de mena, però si algú s'asseu al meu costat quan viatjo en tren (fet habitual durant les quatre hores diàries de transbords Sabadell-Barcelona-Girona i a la inversa) sóc incapaç de posar-me a escriure. Per culpa d'això, el meu nou poemari s'alenteix desesperantment. Llegir tampoc se'm fa fàcil, així que acostumo a esgarrapar lectures i la resta del temps el passo contemplant el paisatge i la resta d'acompanyants, o fent cops de cap. D'entre les esgarrapades, en Biel Mesquida en surt ben parat amb Els detalls del món, tot i que de la seixantena de textos alguns em semblen massa anecdòtics, massa d'esquitllentes. Sí que n'hi ha uns quants que s'adapten a la definició més ortodoxa de conte, relats que et deixen ben compungit en la darrera frase. Ah, i la llengua que empra, tan brutalment seductora que s'insinua com la millor de les bagasses, i perdoneu la comparació. Però és que avui en dia sembla pecat parlar o escriure amb paraules que sobresurtin tan voluptuosament de la mitjana mediocre dels nostres temps.

De Girona a Barcelona, de Barcelona a Sabadell. Entre el curs de xinès i el projecte de l’Associació cultural Lletròpolis, no m’aturo. Després de mesos gronxant-me en una inèrcia vital que abastava el reduït cercle de la feina i la llastimosa autocompassió, tot d’una l’estiu em sobreescalfa els circuits vitals. Ja passa, això, que durant molt de temps restes aturat en una estació i de cop i volta el tren arrenca barroerament, sense donar-te temps a agafar-te al seient. I quan tinc aquestes èpoques de sortir de l’ensopiment, tot sembla més nou, més brillant, i fins i tot començo a creure en mi. I a creure en les paraules de Sampere. "Després, alegra-te'n, després / d'alegrar-te'n recull / de terra, com si fos una finíssima / agulla de llum / esmaperduda, un altre / propòsit, i comença / de bell nou, i torna a néixer. "

Comentaris

  1. salomònica11:27 a. m.

    Has triat un bon mestre, el Sampere, i enhorabona pel xinès. Ja ens ho aniràs explicant.
    Què hi vas a fer cada dia, a Girona? És amor, o amor a l'art?

    ResponElimina
  2. Hola, Salomònica, benvinguda al llunÀtic. Tant de bo fos per amor! L'amor m'és esquerp. Més aviat per amor a l'art. O per amor a la meva feina, professor de català per a alumnes nouvinguts, entre ells molts xinesos...

    ResponElimina
  3. Salomònica1:13 p. m.

    Ens ho explicaràs amb tot luxe de detalls en una nit de platja?

    Pots visitar i enllaçar, si vols, el blog "Vladimir al mar":
    http://vladimiralmar.blogspot.com/

    ResponElimina
  4. salomònic4:00 p. m.

    Hola, maco!

    Bueno, tinc ganes que m'expliquis com va tot això de la cultura xinèsica el dissabte... per què vindràs, oi?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada