Suant l'estiu per Girona (I)


Wo jiào Tà Wèi. "Jo em dic David". Sort del pinyin, aquesta transcripció fonètica del xinès al nostre alfabet. I sort de les lliçons de fonètica i fonologia de la universitat, la millor eina per començar a aprendre noves llengües... La complicada pronunciació dels caràcters xinesos, tot i fer encara més complex el seu aprenentatge, em fa més atractiva, suggerent i voluptuosa la zhong wén, o "llengua del país del centre".

Suades per aprendre xinès. En sentit literal: la pujada de sant Domènec és un dels indrets més encantadors del barri antic gironí, però com diu ma mare, un matament. A les 3 de la tarda, Girona és un forn. I l'espatlla costeruda on es va fonamentar fa de mal recórrer. La facultat de lletres, al capdamunt, és un indret igual de singular, al costat del claustre de Sant Domènec. A vegades em surt l'ànima de novel·lista i m'imagino una vida paral·lela, llogant una habitació i traslladant-me a estudiar en aquesta universitat, treballant en qualsevol botigueta del call. Mai he sigut, però, un gran viatger, o partidari de les emocions fortes en la meva vida.

De moment, però, no em puc queixar: aquest estiu té un accent nou. Llunyà i exòtic, però al costat de casa, en una de les ciutats més boniques de la meva terra.

Comentaris