Sobre Frankfurt


A col·lació del comentari del senyor Montilla: si Frankfurt fos simplement un lloc per fer negocis (que ho és, i molt important), que el sector empresarial català sigui representat per Edicions 62 al costat de Tusquets no seria cap drama. De fet, ja és així, perquè tots sabem de la potència editorial barcelonina en ambdues llengües. Ara bé, si el senyor Enrique Vila-Matas (per dir un nom i que ningú se m'emprenyi, em sembla un magnífic novel·lista) és català i opta per escriure en castellà, sap que darrere seu tindrà l'estat espanyol per recolzar la seva obra. Pel simple fet que aquest estat només defensa i promociona la llengua en la que s'expressa culturalment.

A qui tenen darrere els autors catalans? Com a molt la Generalitat, el més semblant que tenim a un estat. Per això, quan es diuen aquestes rucades, em sublevo. Perquè sempre hi haurà gent que, per allò de la correcció política, sumaran 2 en comptes de l'1 que els correspon. I d'altres, en el seu propi país, amb prou feines sumaran 1, sense ni tenir-lo segur.

I sisplau, deixem-nos ja de les collonades del discurset de les arrels i la xenofòbia, etc, etc. El meu pare és cordovès i la meva mare catalana. I? Me'ls estimo igual a tots dos. Però jo he triat el català com a llengua i com a identitat. L'afecte i el reconeixement no tenen res a veure amb qui sóc jo ni com sóc, ni com vull ser. Aquestes coses només es posen en dubte en aquest racó de món. És que algú dubta que un noi nascut a França, posem que de mare francesa i de pare italià (quota mundialista), se sentirà menys francès?

Comentaris