Premis i estudis


"El més gran de la natura
és la creativitat,
en els homes, en els somnis,
no pas ser intel·ligents
o capaços de fer eines.
Perfer somnis no s'aprèn
a l'escola ni amb les mares.
Ve donat, com ve donat
el cervell amb ses neurones."
Miquel Bauçà, Els somnis

Felicitats a l'Emma i a en Toni pel seu premi literari. Ella és una ex-companya de llicenciatura meva, de qui he recuperat la pista gràcies a la seva mania d'escriure i de fer-nos-ens partíceps per internet. I jo me n'alegro per ella: aquests dies he recordat moltes coses d'aquells anys a l'Autònoma. Tant de bo molta més gent que hi vaig conèixer facin coses interessants. Si més no, per trencar amb la visió que tinc des de llavors respecte els estudis: l'academicisme és un llast inexpugnable. La universitat és una fàbrica de: a) professionals per engrossar les llistes de l'atur, o b) afeccionats a unes matèries determinades que acabaran treballant de qualsevol altra cosa que la vida els depari.

Reconec, com a professor que sóc, que els plans d'estudis actuals fan riure. Els nanos no aprenen res ni se'ls obliga a aprendre res. Ni a ENTENDRE res, per a mi el més important de tot. I aquesta és la clau: entendre no té res a veure amb la reproducció tipogràfica dels apunts. I tot i la quantitat de professores i professors magnífics que em van ajudar a treure el millor de mi per entendre i raonar sobre literatura, també és veritat que en ocasions vaig patir el plom del classicisme esterilitzant.

Conec gent autodidacta que es lamenten per la seva manca d'estudis. És veritat que en una societat com la nostra, tan dirigida cap a la productivitat, els coneixements són una eina per assolir un cert nivell laboral i econòmic. Però hi ha coses que encara no t'ensenyen a l'escola o a la universitat. Només l'experiència personal ens acabarà de pulir les nostres aptituds i talents. O és que no hi ha cosa més avorrida que la novel·la (o el quadre, o el concert, o la pel·lícula...) d'algú capaç només d'aplicar les tècniques amb una abromadora i impecable correcció?

Comentaris

  1. merci, David!

    estic molt d'acord amb tu i tot el que dius ho signo immediatament: jo tinc la sensació que després de passar per la carrera sóc més autodidacta que mai.
    salutacions

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada