Les esperes (la Xina més a prop)


Ens passem mitja vida esperant. Suposo que, de l'altra mitja, un quart o més correspon a dormir, segons els casos i les necessitats. Són les 13:00 hores a Sants i espero que el meu Regional arrenqui cap a Girona. Allí haig d'assitir a un curs de cultura i llengua xinesa. El fet és que em dedico a dirigir una aula de reforç de català a l'escola on treballo intermitentment (per aquelles coses de les subvencions) i 30 dels meus alumnes són xinesos. A banda del fet professional, també hi compta el meu interès per l'Àsia i per aquesta cultura mil·lenària, tan rica com autosuficient i egocèntrica (tan semblant a l'etnocentrisme europeu, que déu n'hi dó també).

A veure si aprenc a dir alguna cosa més que "ni hao" (hola, il·lustració superior), "tzu" (porc, insult recorrent entre els nanos i que va bé conèixer per si s'ho diuen), "mao pi" (pinzell) i "chien pi" (llapis).

Segueix l'espera. Quantes hores perdem esperant al llarg de la vida? Caldrà convertir-la en productiva, perquè m'esperen dues setmanes d'anades i vingudes diàries. Llegir i escriure i esperar a què el tren vital arrenqui després d'aquest estiu. Encara que el seu recorregut sigui breu, més o menys d'un quart de vida. Gràcies a Einstein sabem que ens resta el consol d'estirar-lo com una bombolla de xiclet. Vigileu que no us esclati als morros...

Comentaris

  1. Que interessant, espero que ens expliquis coses d'aquest curs... És curiós com mica en mica ens anem interessant pels móns que hi ha més enllà dels nostres límits... jo estic fent els estudis de l'àsia oriental pel mateix, si fa no fa: per què a base de veure xinesos al meu veïnat, em vaig interessar pel seu origen.

    ResponElimina
  2. Fixa't en l'absurditat de la situació: en comptes de què ells aprenguin català, som nosaltres que hem d'escarrassar-nos a aprendre xinès! ¿Creus que si anéssim demà a la Xina tu i jo, el nostre mestre d'escola (d'insti o d'uni) es molestaria a aprendre el català? I, a sobre, som tan "progres i forumescos" que ens n'enorgullim: mira, tiu, vaig a aprendre xinès i àrab perquè mola tiu, així em sentiré integrat amb la immigració... O sigui: hem d'integrar-nos nosaltres!!! L'absurd frega el surrealisme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada