Estiueig de versos



La calor atueix la meva capacitat d'atenció i si no és viatjant, cosa que només faig quan treballo, em costa llegir novel·les. Quan era més jovenet perdia les hores de son llegint al llit. Ara amb prou feines m’hi estic per dormir les hores que necessito. Així que picossejo entre diversos volums de poesia, llegint en veu alta, estirat al sofà en postura romana i amb el ventilador a tot drap fent el que pot per refrescar el meu pis de solter: Czeslaw Milosz, Gil de Biedma, Bartomeu Fiol, Jaroslav Seifert i Miquel Bauçà es van donant el relleu capriciosament. Un dels meus mestres ens recomanava obrir un llibre de poesia per qualsevol pàgina i començar a llegir. Aquesta és, sens dubte, una de les virtuts d’aquest gènere.

De tots ells qui més m’ha impressionat és Milosz. Malgrat el seu evident compromís amb la denúncia de l’horror, els seus versos tenen una qualitat que supera qualsevol moralina aparent.


"Què és la poesia, si no salva
Nacions ni gent?
Una participació de mentides oficials,
Una cançó de borratxos abans de caure degollats,
Una lectura en l'habitació d'una fadrina."

D'aquí el seu compromís, tot i les seves contradiccions personals entre el poeta que voldria ser i el que ha esdevingut:

“Vas prometre que mai no series
Una ploranera. (...)
Sento veus, veig somriures. No puc
Escriure res, car cinc mans
M’agafen la ploma
I m’obliguen a escriure la seva història,
La història de les seves vides i morts. (...)
Jo vull alabar els festins,
Els alegres boscatges als quals
Shakespeare em conduïa. Deixeu
Als poetes un moment de joia

O perirà el vostre món.”

Comentaris

  1. Hola David!

    t'havia seguit fa temps a nocturnal però et vaig perdre la pista, i mira, ja ens tornem a trobar!
    les lletres crien i la literatura s'uneix...
    "Deixeu
    Als poetes un moment de joia
    O perirà el vostre món"

    incansablement
    escrivim
    escrivim
    escrivim
    creem
    i creiem

    salut i fins aviat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada