Enmig d'aquest desert



El desert s'ha instal·lat entre nosaltres. Mentre els més agosarats es torren sota el sol com sargantanes, la resta de la humanitat mirem de passar com podem aquest clima insuportable. En el tren he encetat la lectura d'El poder i la glòria, de Graham Greene. Ni que ho hagués fet expressament: en el primer capítol el narrador ens transporta a l'interior de Mèxic, un territori surrealista, devorat pel clima abrusador i per la desferra d'homes i dones que l'habiten.

Oasis de Barcelona: al Caixa Fòrum, l'expo Històries animades recull tot d'iniciatives al voltant de l'art animat, ja sigui en dibuix, fotografia, 3D o tècniques cinematogràfiques. Una de les més boniques i terribles és "A conversation with Haris", on les il·lustracions acompanyen la narració d'una supervivent de la guerra dels Balcans.

Al Fnac, busco el nou treball discogràfic de Thom Yorke, líder de la banda Radiohead. "The Eraser" és un nou catàleg de música minimalista i trencada, una barreja d'instruments orgànics i electrònics que conformen la banda sonora de la meva sensibilitat: esquiva, trencadissa i caòtica.

Al carrer, novament, el desert. La gent sembla contenta amb el clima i amb les rebaixes. Jo em passejo encongit sota el pes del sol, blanc de pell com sóc. I encongit sota el pes dels meus oasis, tan diferents al que necessita la gent per adaptar-se a aquest clima: música lleugera, sorra, sol, gresca... No semblo gaire preparat per sobreviure enmig d'aquest desert.

Comentaris

  1. "Sobreviure enmig d'aquest desert". Ho intentarem. A mi no m'ha agradat mai l'estiu...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada