Sóc idiota



Ara ja sé de quin mal haig de morir. A can Toni em diagnostiquen idiotisme i infantilisme. Tot per tenir unes idees pròpies que no arriben al 10 per cent de la població. Molt bé. Potser sí, que amb 30 anys que faré el proper dijous, encara mantinc una visió general de la vida massa idealista, pessimista i autodestructiva. I? Qui se suposa que ets tu, estimat Toni, per dir-me que faig les coses bé o malament? Gaudeix de la satisfacció que suposa veure que les pròpies idees són compartides per la majoria. Però no caiguis en l'infantilisme de l'elis, elis, tu que tantes lliçons de maduresa sembla que em puguis donar.

En el fons, la política, malgrat la seva importància en l'ordenació de les nostres vides, no deixa de ser un joc de militàncies. Que vol dir que uns rivalitzen amb els altres, es fiquen el dit a l'ull i mai donen el seu braç a tórcer. Com al futbol, els que guanyen avui demà perdran, i a la inversa. Espero que els blogs literaris es recuperin de la passa estatutària i se centrin en la literatura. Perquè en ella les militàncies, al revés de la política, no porten enlloc. La literatura és un diàleg constant i enriquidor entre l'escriptor i els lectors, i entre els propis lectors.

Toni, espero que tornis a escriure sobre allò que anomenes amb encert escriviure, i que fas tan bé. M'estic cansant de la teva sobreexcitació convergent, del teu gust a dedicar-te a la cacera de votants d'ERC. L'única explicació que hi trobo és el plaer de generar polèmiques estèrils, guerres infantils entre equips rivals. Malgrat el meu infantilisme congènit em nego a caure-hi i a donar-te la rèplica, com ja he fet algun cop. Crec que no porta enlloc, i ja fa molt de temps que em vaig jurar dedicar el llunÀtic només a la literatura. Espero que, amb el talent que et pressuposo, no acabis convertint-te en un Sostres qualsevol.

Comentaris

  1. Prenc nota dels seus savis consells, jovenet, i li prometo que provaré de reconduir el meu entusiasme antiidiòtic cap als vianranys de l'escriviure. No pateixi, home, que per sort no tot s'acaba a la política i, lluny d'ella (com deia Epicur) també podem trobar la felicitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada