Jude, l'obscur


Malgrat el llast de la narrativa decimonònica, Jude l'obscur és una excel·lent novel·la sobre el fracàs. El fracàs de voler viure d'acord a una manera diferent de la resta de la societat, el fracàs de conjugar esperit i carn, el fracàs de voler-se sostreure als determinismes socials. Una crítica directa a la moral victoriana de l'Anglaterra del segle XIX. No sé on vaig llegir que la literatura d'aquest segle és terriblement moralista, en contraposició a la sensualitat amb què va viure la societat del XVIII. En ocasions, la novel·la de Thomas Hardy em recorda al desencant que mostraren autors catalans com Prudenci Bertrana, Miquel Llor o Narcís Oller en les seves obres. Els seus també són personatges que fracassen en l'enfrontament del seu individualisme amb la societat de l'època.

Més enllà d'aquestes consideracions, però, m'ha impressionat la figura del dissortat protagonista, Jude Fawley. Un home que en determinades circumstàncies hagués esdevingut el símbol del triomf de la raó, de la sensibilitat i de l'humanisme per damunt dels convencionalismes, de la vulgaritat i , es converteix en un personatge erràtic, però d'un atractiu fatal irresistible. Malaurat en el camp de l'amor i del matrimoni, rebutjat per la seva manca de recursos econòmics, arrossegat pel desànim de veure tots els seus plans irrealitzables, Jude arrossega durant tota l'obra una mena de dignitat impàvida malgrat les dificultats. El fracàs es transforma en èxit quan ens adonem que, almenys, malgrat les derrotes i les humiliacions inflingides per aquesta societat que Hardy critica, malgrat tot, ha intentat viure d'acord amb la seva voluntat. És la societat, amb el seu moralisme i determinisme malaltissos, qui ofega la prosperitat de l'individu i el fa sentir com el que no hauria de ser, un fracassat.

Comentaris

  1. Per què parles de "llast"?
    Òscar

    ResponElimina
  2. El llibre em va fascinar, l'adaptació que en va fer Winterbottom es va quedar curta, lamentablement

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada