Sobre la llengua



Una experiència personal. És la segona vegada que en els darrers mesos vaig al centre comercial Baricentro de Barberà del Vallès per moblar el pis. I la segona que el botiguer/a (en dues botigues diferents) m'atén en castellà quan jo faig servir el català. És més, en algun moment de la conversa (quan dono la meva direcció o el meu telèfon) haig de canviar de llengua perquè no m'entenen prou bé.

On és, la discriminació del castellà? Algú es preocupa perquè sóc jo el parlant discriminat? Serveix de res fer una reclamació, quan aquests fulls són vertader paper mullat amb què l'administració i els empresaris s'eixuguen el cul?

Una valoració política. CiU va fer ben poc per la llengua. El Tripartit continua fent ben poc per la llengua. Els gestos dels polítics envers la llengua avancen en una sola direcció: la recol·lecció de vots. Afermen aquelles lleis poc controvertides, mentre que el rigor i la fermesa no els apliquen mai amb qui (econòmicament) tenen més a perdre: empresaris, botiguers, mitjans de comunicació. Tota la resta són gestos de cara a la galeria.

Una valoració professional. A l'escola, els professors apostem per un model determinat de societat: el català com a llengua vehicular, la tolerància, el diàleg, la reflexió. Però quan surten d'aquesta realitat virtual es troben amb una societat on tot això no interessa a ningú (bé, potser sí als pares entenimentats): ni als polítics, ni als mitjans de comunicació, ni a la societat. Ensenyo català a nouvinguts i, per moltes ganes que posen en aprendre (a vegades més que els autòctons) em pregunten: per a què em serveix, si quan surto al carrer tothom em parla en castellà, i quan en veuen immigrant fins i tot els catalanoparlants canvien de llengua?

Una valoració social. La llengua és la important punta de llança d'un procés d'esquizofrènia en què viu la nostra societat. S'està perdent la consciència lingüística d'aquest país, però d'altres consciències també s'estan perdent, tant o més importants: la consciència de classe, la consciència dels drets humans, la consciència de la intimitat... Ser conscient vol dir saber que s'ha de lluitar per conservar drets propis.

No vull ser catastrofista. Però la gent sobreviu com els bolets: mantenint la seva individualitat, la seva consciència pròpia, quan la té, allunyant-se del ramat, sentit que la incomprensió l'envolta. Les minories són, en realitat, qui serven els valors que haurien de sostentar-nos. Les minories lingüístiques, socials i culturals. Són les espècies en perill d'extinció: ens hi hem de conformar?

Comentaris

  1. A qui se li acut anar al Baricentro! És que tu també et fots a la gola del llop. Si vas a l'Ikea, en canvi, et parlaran en suec, que és més entenedor.

    ResponElimina
  2. farsanta11:50 a. m.

    No sé hi tinc massa dret a publicar un comentari, al teu bloc, sense enregistrar-me abans, però és que encara no puc saber si hi participaré sovint.

    Voldria, de fet, compendiar tots els comentaris als diferents articles aquí i ara, per no allargar-me ni fer contracapítols als teus comentaris. Ara bé, com que no n'estava segura, si tindria esma per fer-ho, doncs al final me n'he desdit. Potser que no fotem aigua al vi.

    Si no et sap greu m'estrenaré amb un comentari sobre llengua, perquè aquesta és la matèria ignífuga amb què es formula el pensament o, potser, el determina i el crea i nosaltres encara ens pensem que la dominem. Em sembla que, a voltes, va una mica pel seu compte.

    Per acabar-ho d'adobar o fer la pira més grossa, podem dir que tampoc no podem triar ni quan la farem servir. N'hi ha d'altres, que al capdavall som nosaltes, que decideixen si no és una provocació, si no fa de maleducat, etc., etc., decantar-nos per la llengua vernacla. Per això he decidit, per posar-hi remei, i que no m'escometin amb mirades despòtiques o menyspreadores d'utilitzar una nova tècnica. Amb això no vull dir que sigui aconsellable o beneficiosa i tampoc no sé quins resultats produirà a llarg termini.
    Es tracta d'enraonar malament el hispánico -he de confessar que no m'és gaire difícil: així doncs, introdueixo en la parla del hispano catalanismes a tort i a dret, pronuncio amb una fonètica molt desgavellada, plena d'esses sordes/sonores, a neutres, l molt palatalitzades, entre d'altres, i fins i tot faig veure que no entenc segons què em diuen.
    Al començament em feia força vergonya, però ara m'hi diverteixo.
    És sorprenent com reaccionen uns quants interlocutors: segurament es pensen que sóc ruca del cabàs, però s'apiaden de mi i em contesten en català i tot, per bé que no passi sempre...Miracles ni la moreneta.
    Apa, a reveure company.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada