Qui és l'Emily Dickinson?


Jo no sóc ningú! Qui ets tu?, ens pregunta la poeta anglesa del segle XIX des d'una antologia editada per Jardins de Samarcanda. De nou, la secció poètica de la llibreria Catalònia m'ofereix una perla desconeguda. Homenatjant a Marià Manent, primer traductor al català de l'Emily Dickinson, Sam Abrams ens presenta una selecció dels versos més foscos i torturats d'una dona peculiar, encerclada per la reclusió física al poble d'Amherst i mental, sobretot amb les morts successives d'amics i parents. Mite o veritat?

Dickinson no fou, aparentment, ningú (en un sentit social, qui sap si metafísicament), però els seus versos més ferotges ens duen al pou de la seva personalitat. Els ulls amb què veu el món que l'envolta són crítics i en ocasions irònics, ens desvetllen les misèries del comportament humà. Corre la brama d'un cert cripticisme i obscurantisme de la seva poesia. Res, no cal fer-ne cabal: potser sí que retorça la gramàtica i alguns sentits de forma joganera. La major dificultat, però, és ser conscient dels conceptes que Dickinson reforça, obviant el món físic, el món exterior a nosaltres, aquell món del que es va aïllar.

Molta Follia és Saviesa divina-
Per a un Ull que sap distingir-
Molta Saviesa - Follia absoluta-
És la Majoria
En això, com en tot, qui predomina-
Assenteix - i seràs assenyat-
Oposa-t'hi - et consideraran perillós de seguida-
I actuaran amb Cadena-

Comentaris

  1. Sort que deia que no era ningú! Com va fer grans poemes de les coses més petites!
    Salutacions d’uns altres admiradors de la Dickinson i enhorabona pel bloc.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada