Mestres



Recordo com a l'institut l'Antoni Dalmases treia el bisturí i t'esbudellava la literatura de Carner, Riba, Llor, Rodoreda o de qui se li posés per davant. Enmig del seu sarcasme irreverent i un posat sorrut amb què es feia fort a classe, t'ajudava a arribar al moll de l'os de la literatura catalana. Per això els qui no sofreixen les lletres el criticaven amb el fervor dels qui el defensàvem.

Va ser amb ell que per primera vegada vaig llegir Pere Quart. Avui, Vacances pagades segueix sent un dels meus poemaris favorits. Possiblement Joan Oliver mai fou tan artísticament ambiciós com altres poetes de la seva generació, condicionat per la situació històrica, política i social de Catalunya. Per això va posar el seu talent a disposició de la batalla. Les paraules eren les pedres que escopia la seva fona cap a la testa dels poderosos, disposat a enderrocar el gegant estúltid de la injustícia.

Encara avui prenc els llibres analitzats a classe amb l'Antoni i m'esgarrifo en comprovar la petja sollada a la meva memòria. Fins i tot et permetia visualitzar els personatges. Mentre Carner, tan reverenciat, se m'apareixia irritantment esnob i aristocràtic, Pere Quart em queia millor. Amb la seva barba blanca semblava un vell xaró i torracollons. En obrir el llibre, però, t'adonaves que allò de la mala llet era ben cert, però com hi tocava...

Possiblement Vacances pagades sigui el seu llibre menys circumstancial, més atemporal. Quatre mil mots i Saló de tardor no estan gens malament. La resta poden considerar-se excel·lents jocs malabars de la llengua, a disposició de la crítica político-social. Un sacrifici que en ocasions amaga el talent de l'escriptor.

L'Antoni Dalmases segueix fent de professor i escrivint narrativa infantil (i de tant en tant excel·lents novel·les). Pere Quart, malgrat els anys passats i les lectures fetes, segueix sent el meu referent poètic i moral, que recupero en aquells moments en què semblo haver perdut el nord. Ambdós comparteixen el mèrit d'haver estat al començament del camí d'una tria personal, ara fa més de deu anys: escriure, estudiar i ensenyar literatura.

Comentaris

  1. Joan Oliver va ser un gran poeta poc valorat, crec, fins i tot per ell mateix. Els seus poemes han guanyat amb el temps i Vacances Pagades és, també, ho crec, un gran llibre.

    ResponElimina
  2. Estic llegint l'obra poètica completa de Pere Quart i m'agrada. M'agraden més Estellés i Vinyoli però Pere Quart entra bé.
    M'agradarà fer-lo "El poeta del mes" a la revista electrònica ciutatoci.com.

    Segueixo el teu bloc amb atenció. Que vagi bé el premi Lletra!

    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada