Literatura en lletra petita


Amb molt treball, la literatura pot convertir-se en un mitjà de subsistència. En el millor dels casos, però, no s'arriba a creuar la línia d’una passió necessària però poc o gens valorada pels demés.

La gent que fem la revista Atenea sóm una colla que amb empentes i rodolons, esprement les hores mortes de les nostres vides (hores esgarrapades a la son, al treball, a la subsistència, als llibres per llegir, a les pel·lícules per veure, al temps amb els amics i les famílies i als nostres propis escrits) hem arribat al número 12 de la nostra proposta sobre literatura i cultura en general.

Després d’encarar-nos, però, a la impotència d’una preocupant atròfia en el seu creixement, s’imposa un cop de timó i recomençar. Entre pizzes i cerveses en un local de la Rambla, prenem una sèrie de decisions que rebifin el foc de la nostra empenta. Res de seriós i transcendent, l’aire distès ens ajuda a pulir els serrells del projecte: convertir-nos en associació i refundar amb nou format, nou nom (Lletra petita) i les intencions de sempre: que la nostra veu de lectors raonadors sigui escoltada.

Que poguem seguir transmetent en paper imprès els nostres pensaments, les nostres converses amb els autors i les autores, la sensació que en la vida hi ha coses a reivindicar que ens ajudin a transformar-nos i a créixer. A fer-vos partíceps de la nostra passió per altres apassionats.

Comentaris