Dr. House


L'abnegació i l'altruisme no són precisament els valors que més destaquin entre els doctors literaris: Faust, Frankenstein, Jekyll... Tots ells certifiquen el cantó fosc d'una professió que voreja l'alquímia, el shamanisme i la demiúrgia. El mad doctor es qüestiona la metafísica humana i davant un encostipat corrent els muscles del seu intel·lecte s'arronsen per l'avorriment.
És per això que House em sembla tan bona sèrie. No tan sols perquè certifica que la ciència més avançada només està a l'abast de privilegiats (com explica un article del darrer Cultura(s)), també perquè el doctor Greg House dóna transcendència a la seva professió des del vessant del geni més irritant: com els artistes i científics més destacats, la medicina també s'enalteix amb els egos més exaltats, n'extreu el millor i el pitjor en pos dels reptes que aguditzin l'intel·lecte.
Per això el dr. House és un home tan desesperantment genial com Picasso, Kafka o Dalí. Per això pot arribar a ser tan mordaç, irreverent i brillant. L'home i el geni es barallen de forma brutal. D'aquí sorgeixen les contradiccions i les baixeses.
També existeix el contrapunt a la figura del geni desbocat. Pot ser menys interessant per a l'espectador (com deia en parlar de Capote), però necessari per a restablir l'equilibri. El doctor Wilson (Robert S. Leonard) és la correcció, el geni controlat sota capes de moderació, el professional que mai encapçalàrà la sèrie però que contribueix amb un esforç més callat a arrodonir-la. L'esforç de dir a les famílies el mateix que diria House però amb l'art de la retòrica. I l'esforç d'oferir un contrapunt humà al geniu altiu de l'home que toca amb la punta dels dits l'inefable.

Comentaris

  1. diguem que en aquest post no escriuria el mateix que he escrit en l'anterior. Vaig veure mitja hora de House i encara hi estic buscant la genialitat

    ResponElimina
  2. Anònim4:20 p. m.

    Hos teniu que enganxar a la Serie Dr.Greg House es una pasada
    angel

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada