Civilitzats, tanmateix: l'ètica del baró Pierre Nodoyuna



Aquell intent burgès de transcendència literària anomenat Noucentisme i que tants estralls ha fet en el món acadèmic (som molts els filòlegs traumatitzats per Carner & co.) va produir obres com Civilitzats, tanmateix de Carles Soldevila, una demostració de la hipocresia moral elevada a model estètic. En ella, un matrimoni i un amic d'aquests naufraguen en una illa deserta. Són empesos a sobreviure i s'inicia un triangle amorós, però (tanmateix), burgesos i intel·ligents com són, ho afronten amb la mateixa correcció i elegància amb què es mourien entre la jet set barcelonina.

Aquesta és la impressió que m'han donat convergents, acòlits i seguidors amb la seva reacció davant l'esperpent polític al que assistim aquests dies. Cagacalces que es venen per poca cosa, atiadors de focs sense autoria, salvapàtries de les pròpies misèries, taxidermistes de les voluntats, escampaires de llot i femta... Es freguen les mans davant la jugada i a sobre ens diuen que es tracta d'intel·ligència política quan simplement és el joc de sempre, la puta i la Ramoneta, el llençar la pedra i amagar la mà...

Són el baró Pierre Nodoyuna de la política, posant la traveta per manca de recursos en la cursa dels Autos Locos en què s'ha convertit la política catalana. El mateix que fan els peperos però, això sí, amb el somriure irònic (més aviat hipòcrita) als llavis i més sibil·linament.

I mentrestant, el nét del poeta, amb aquella mirada que devia veure en els ulls de la vaca cega, obviant, una vegada més, els versos del seu avi: "Adéu, Espanya!". Quan tindrem de debò uns polítics ambiciosos que treballin més enllà dels dos models, el regateig i la concòrdia? Tots dos s'han demostrat inútils. Cal que digui noms per a representar a cadascun d'ells? No cal. Simplement cal veure qui votarà SÍ.

Comentaris

  1. Ja t'has picat, David, i com que avui (encara) estic content faré veure que no he llegit aquest post, que no l'has escrit, que no has enllaçat ENTRELLUM, etc. Mira, xavalote, seria fins i tot capaç de copsar la remota ironia del teu text. Hem de ser civilitzats, tu i jo, eh, i ser conscients que estem per damunt del politiqueig barat, els sectarismes, etc. No m'agradaria perdre un amic per xominades com aquesta.

    ResponElimina
  2. és el post més interessant que he llegit sobre el tema (ho reconec, potser perquè jo opino de manera molt semblant però seria incapaç d'expressar-ho tan bé)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada