Tarda dolça de dissabte


Tarda dolça de dissabte al meu apartament. Dolça i mandrosa, encara que mentre jec al sofà, estirat tot el que puc arribar a ser de llarg, que no és gaire, reviso poemes, n’escric de nous, els estripo, els faig mutar. Poemes que potser no llegirà ningú, o que si els llegeixen no els faran ni fred ni calor, o que potser somouran algú. Com que només sóc aspirant a publicar algun dia, no els puc veure gaire futur. Tot i així m’ho passo bé, molt bé, tenint el meu racó fent el que més m’agrada.

M’entra una mica de cansament perquè la passada nit vaig tornar a les quatre d’un sopar a Barcelona, amb la bona gent d’Atenea, una colla de bojos i boges amb qui publiquem la revista de l’esmentat nom. La cosa està peluda, tots ho fem per amor a l’art, el producte té qualitat, però ens manca temps... Temps i peles... Punyeta de vida, que no ens deixa fer com voldríem. Sí, la vida és el suc de la literatura, però també pot ser el seu deturador. Sí, viu la vida i escriu-la, però a vegades les coses més prosaiques no ens deixen tirar endavant. Decidim provar amb una edició digital, fer la prova, deixar el paper imprès per un temps.

Llegeixo el nou post de Toni Ibàñez a l’Entrellum (perdona l’obstinació, company...). Diu: “Un fotimer d’originals sobre la taula del menjador. Em pregunto: ¿Per què collons hi ha tanta gent que escriu poesia, si la poesia no és res més que la manifestació més palmària [del ll. palmarius, -a, -um 'com el palmell', d'on 'obert, manifest com el palmell estès', amb possible influx de l'adv. palam 'palesament'] de la nostra radical impotència?”

Sí noi, som una colla d’impotents. No em malinterpreteu: les ensopegades de la vida, que ens fan summir-nos en la contemplació, una mica egocèntrica i malsana. Cadascú té la seva manera d’expressar-ho, de desfer-se d’aquesta sensació. Jo, i tanta altra gent, com demostra la gran participació a concursos, versificant, fent crits tintats i pensant que potser algú ens escoltarà.

I dilluns, una altra vegada a domar feres a les classes...

Comentaris

  1. ¿També tu t'has presentat al Ferrater? No fotis! És que s'hi ha presentat TOTHOM!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir, viure, escriure, llegir i viure.
    Que potser hi ha res més?

    ResponElimina
  3. David, què se n'ha fet, del concurs "Scribo" de la revista Atenea? Ningú s'ha dignat a dir-me res.

    ResponElimina
  4. Gràcies per la informació, David!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada