Bogeries austerianes


Massa fàcil, massa autocomplaent, massa endogàmica. Així veig la nova novel·la d'en Paul Auster, Bogeries de Brooklyn. Fa més de 10 anys que li segueixo la pista, temps suficient per reconèixer una nova passa enrera en la seva carrera, després que recuperéssim la fe amb El llibre de les il·lusions i La nit de l'oracle. La intranscendència de la majoria de diàlegs i situacions de la seva nova proposta, la precipitació en la seva escriptura, li atorga una lleugeresa a la lectura que, al començament, té un cert sentit quan sembla prendre com a model la novel·la de picaresca. Aviat, però, tota voluntat creativa deixa pas a les obvietats argumentals.

La història de la davallada de Tom Wood, les hores passades a l'hospital per Nathan Glass o el concepte de l'Hotel Existència són els passatges més atractius, on Auster tensa la creativitat, fins llavors perillosament relaxada. I poca cosa més. No sé si intencionadament, però Auster abandona la inquietud i l'existencialisme dels seus anteriors relats, obsessionant-se en donar la seva visió política i social del món com mai havia fet fins ara. Com si aquesta hagués de ser la seva "obra de compromís" amb la "bona gent" que pobla el Brooklyn dels seus amors. Un retrat de la gent modesta que lluita per tirar endavant les seves vides. Tot, però, acumulant una sèrie de tòpics sobre homosexuals, perdedors, estafadors i històries sentimentals. El desencant que supuraven els anteriors treballs es redueix a un simple "ep, desperta, de tant en tant cal donar un cop al timó perquè la vida pot arribar a tenir els seus bons moments, que igual un dia et despertes veient com un avió s'estampa en un edifici i provoca un dels pitjors malsons del món modern."

Sincerament, prefereixo a l'Auster més introspectiu, més transcendent, més tancat en si mateix. M'hi reconec molt més com a ésser humà, perquè ens explora des de l'interior, des de les contradiccions, les inquietuds, les pors. Quan Auster es converteix en un alumne avantatjat de Kafka, que explora l'home que cau davant un món que no pot ni vol entendre, i que només aconsegueix reeixir quan entengui els mecanismes atzarosos i adopti la voluntat de construir-se les seves pròpies sortides des de la marginalitat i l'estranyesa.

Comentaris