A vegades, la vida bufa fort


Tan fort, que fa tancar les pàgines dels llibres i tot. Ara els tinc apilats perquè he fet trasllat i enceto vida emancipada. Ni la ploma ni el teclat... Entre la feina i el pis queda ben poc temps i ganes per a lligar paraules. Cal que torni l'oreig entre les canyes.

Mentrestant, a batzegades, només em veig amb cor de recuperar el Retrat de l'artista adolescent de James Joyce. Recordo una lectura de fa cinc o sis anys poc reeixida; em devia agafar tendre. Però el seu primer capítol, la joventut de Stephen Dedalus entre un col·legi religiós on el cor se li refreda i el món despuntant dels adults, el trobo fantàstic. L'ús de la tècnica psicològica (somnis, records entrellaçats per petits detalls, un aparent caos que va fluint amb destresa) li dóna una agilitat i un interès al relat que fa que no decaigui, tot i el detallisme del Joyce narrador. Resulta inquietant, sobretot, el món infantil del col·legi, on Dedalus viu la injustícia, la fredor, la severitat i el desangelament, i com el sentit del joc se li mor ben aviat al protagonista, fent-se gran de cop, tot i veure encara llunyà i incomprensible el món dels adults.

El viatge de la vida, tan ben narrat per Joyce i multiplicat en l'Ulisses. La vida, que de vegades bufa tan fort, amb les seves anades i vingudes. I que ara em resulta abassegadora i interessant com el millor dels clàssics en temps de calma.

Comentaris

  1. No l'he llegit però ara m'ha semblat força interessant, aviam si l'acosnegueixo...Aviam si no bufa tan fort i ens dona una mica d'estabilitat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada