Un cafè amb en Jaume Benavente



Una persona afable, bon conversador i que sap quin és el seu lloc dins el món literari. Així podria definir en Jaume Benavente, l'escriptor amb qui he compartit avui un cafè al seu estimat barri de Sant Andreu, d’aquells on –cada vegada menys, al seu pesar- queden racons de la Barcelona pre-olímpica, la Barcelona menestral potser menys cosmopolita però no per això menys humana.
L’excusa ha sigut una entrevista que podreu llegir al proper número d’Atenea (tranquils, ja us avisaré quan surti), per publicar –si tot va bé- al mes d’abril. Una bona ocasió per parlar del seu nou llibre, L’ajudant de Kepler –que ja podeu trobar a les llibreries-, editat per Proa, un nou intent de dinamitar les fronteres entre els gèneres –llibre de viatges, dietari, ficció i realitat es confonen delerosament-, un camí literari que recorre seguint les influències de lectures com Kundera, Sebald o Canetti, de qui n’és un fervent admirador.
Però en Jaume és molt més que els seus llibres, i la seva visió del món literari, les seves coneixences o els seus anys joves de bohèmia, que recordava entre la nostàlgia i la diversió –evocant la figura d’un esprimatxat anarquista que s’autoeditava els primers llibres de poesia- han arrodonit la conversa. I una reivindicació al voltant d’internet: la possibilitat d’establir un lligam entre l’autor i els seus lectors. Fa cosa de dos anys vaig publicar una ressenya sobre el seu Nocturn de Portbou que el va alegrar i el va decidir a enviar-me un mail. Els curiosos “links” amb en Xulio Ricardo Trigo, el Violinista Celest, també ens han empès a concloure que internet, si no el futur, sí pot esdevenir una eina important perquè els bojos per la literatura ens posem en contacte. L’epístola, per sort, torna a estar de moda, encara que sigui cibernètica.

Comentaris

  1. El violinista celest11:33 p. m.

    Seguint amb la nostra conversa benaventiana, et puc dir que la lectura de "L'ajudant de Kepler" ha estat d'allò més satisfactòria -i en parlaré en extens en un mitjà imprès-. Però ara només volia celebrar amb tu l'encert dels personatges, l'estil cada cop més acurat que ve desenvolupant en Jaume. Un bon narrador sap administrar els temes, els personatges, l'estil. I això, cada cop ho fa millor.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada