"Miquel Bauçà, poeta invisible"



Sembla com si l’oblit s’hagués apropiat d’en Miquel Bauçà, perquè farà una setmana que vaig veure pel 33 el documental Miquel Bauçà, poeta invisible i encara no n’he dit res, tot i que en tenia la intenció... Algú dels internautes el va veure, o haurem de constatar que Bauçà és realment invisible post mortem, igual que en vida i que en el moment de la mort?

Dirigit per Agustí Villaronga i interpretat per Pep Tosar, d’una factura impecable, el seu desenvolupament es dirigeix en tres direccions que, de tant en tant i intencionadament, s’entortolliguen: la biografia de Bauçà, l’animal literari i les recreacions de les seves narracions i poemes. Tosar mateix es desdobla en dos: el perseguidor de la figura de Bauçà, que intenta establir els límits entre l’home i la llegenda (un cas molt semblant a un altre dels grans de la poesia catalana, Gabriel Ferrater); i interpretant el mateix Bauçà. És en aquest sentit on els creadors del documental arrisquen més, doncs és el mateix Bauçà el protagonista de fragments que recreen fragments de Carrer Marsala i El vellard, amb la qual cosa s'estableix la intencionada difuminació de què parlava. El documental guanya punts en aquests moments, quan Villaronga desplega el seu segell com a realitzador, donant-li un aire malsà i reclòs. El seu estil visual, en aquest sentit, s'adequa força bé a les sensacions que desprèn la lectura i que, per al meu gust, té els millors moments en l'inquietant obertura d'El vellard i un dels fragments d'Els somnis (que, tot i la seva irregularitat, em sembla un poemari brillant, divertit i singular dins de la nostra literatura).

Comentaris

  1. Vaig veure el documental al CCCB i em va semblar esplèndid. Explica molt bé el personatge Bauçà.
    No ho sé a vosaltres però a mi em va canviar la vida el seu formidable llibre "El Canvi".
    Aquest país oblida fàcilment i és una llàstima.

    ResponElimina
  2. Jo vaig veure el documental al 33. De fet, el vaig grabar i el vaig veure un parell de cops. Em va agradar moltíssim. Feia poc que havia llegit Carrer Marsala (és una petita joia) i el documental em va semblar un complement perfecte a la seva lectura. No entenc que en aquest país és promocionin els llibres de gent com el Buenafuente i que d'altres com en Bauçà estiguin condemnats a l'oblit. No ho entenc.

    Salut
    Buk

    ResponElimina
  3. Hola,

    Estic muntant un blog dedicat a la figura de Miquel Bauçà. No hem de deixar que les seves paraules quedin en el NO RES.
    M'agradaria que hi fessis una passada, i si tens qualque idea, ajuda...n'estaré ben cofoia.

    Moltes gràcies de bestreta,

    http://meravell.wordpress.com/.

    El meu correu és justdetrinca@gmail.com

    Maria Gayà

    ResponElimina
  4. Sergi Fioravanti (apofatica@gmail.com)2:21 p. m.

    Algú el té gravat? Sabeu si saldrà editat en dvd?

    És una meravella i el necessito!

    Gràcies

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada