"Memòries d'Adrià", de Marguerite Yourcenar



Deia Bru de Sala aquest dimecres al Cultura/s de La Vanguardia que la transcendència d’una frase i el tant per cent de frases transcendents (i, per tant, excel·lents) en una novel·la denota la seva qualitat. D’una manera una mica barroera, jo en dic “frases que pesen”, és a dir, aquells fragments que no et cansaries de subratllar perquè contenen veritats expressades amb una concreció i un encert fora de mida.

Memòries d’Adrià entraria en aquest peculiar cànon estilístic. Una mica espantat per aquesta molesta plaga finisecular de la “novel·la històrica”, desconeixent absolutament la grandesa intel·lectual de l’escriptora belga Marguerite Yourcenar, fa pocs dies que he llegit la darrera pàgina d’una llibre orgànic, una narració que sembla nascuda no en les entranyes sensibles i intel·lectuals de l’autora, sinó del propi protagonista. L’emperador Adrià, a les portes de la mort, es disposa a redactar una visió global del que ha estat el seu període de govern, una tasca indestriable del seu projecte vital. És tan àmplia i profunda la perspectiva que la versemblança ja no es preocupa d’acumular dates històriques (tal i com fan els artesans literaris actuals adscrits al gènere, oblidant que realitat i ficció no tenen per què coincidir al cent per cent i que el text “respira” per si sol com més perícia literària es demostri) i passa directament a la descripció psicològica d’Adrià i la gent que el va envoltar. Amb un estil elevat, acurat, hereu de la retòrica romana que se li pressuposa a un emperador culte com Adrià, Yourcenar aconsegueix anar més enllà de l’anècdota, transcendir la cotilla del gènere històric i obsequiar-nos amb el retrat d’una persona peculiar, amb les seves virtuts i els seus defectes.

I una dada sorprenent, un exemple de vigència, sempre habitual en les lectures clàssiques: l’enfrontament entre jueus i palestins forma part del retrat que Adrià fa de l’Orient, on l’imperi romà sempre va tenir grans dificultats per imposar el seu model politicosocial.

Anagrama ha anunciat que editarà en DVD les entrevistes que Bernard Pivot va fer a la televisió francesa a novel·listes de les lletres gal·les. Suposo que deu ser un autèntic festí escoltar les opinions d’una dona tan culta com va ser (i demostra ser-ho en el seu estil) Marguerite Crayencour. Sigueu seguidors del Màrius Serra i els seus tripijocs lingüístics o no, heu de saber que Yourcenar no és res més que un anagrama (una combinació aleatòria de les lletres) del seu cognom original.

Comentaris

  1. magarrufa8:25 p. m.

    Sí, aquesta entrevista és un autèntic festí. Jo la tinc en vídeo.

    ResponElimina
  2. per aprofondir en Yourcenar.

    Yourcenar, Àngels Santa
    Pagès Editors

    ResponElimina
  3. Un altre suggeriment:

    Nouvelles orientales (no sé com l'han traduïda)
    M. Yourcenar

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada