La poesia portuguesa més enllà de Pessoa



Una revelació.
Remenant entre l’oferta poètica de la Catalònia, he ensopegat amb aquest llibret que edita Perifèric (atenció a la feinada que estan fent pels versos editorials de petit abast com La Guineu, Moll, L'Emboscall o aquests valencians, entre d'altres) anomenat 51 tisanes: recull de les millors proses poètiques de la, per mi, desconegudíssima Ana Hatherly. Poesia experimental portuguesa? I el seu cognom? I com és que s’edita en català?

Obro el llibre i a la pàgina 19 llegeixo:

“M’assec i escric. És la meva tisana matinal. Penso en l’acte d’escriure. La realitat és una retrospectiva: registrar recollir nomenar oblidar. La mà obeeix és una bobina de sis puntes quan escriu. Aquest és el món natural de l’escriptor.”

Un espai en blanc i comença la següent tisana. I després de prendre'n tres o quatre més, em dic que ja està, que, sigui qui sigui la Hatherly, me l’emporto. La poesia és així, no cal ni llegir una bona crítica als diaris perquè gairebé no se’n fa, de crítica poètica. O t’entra pels sentits com una alenada desconeguda, o no hi ha res a fer.

Després de plegar de la feina, a l’autobús, llegeixo el pròleg i començo a resoldre alguns dels dubtes. I a valorar l’Ana Hatherly, una de les principals fundadores als anys 60 del grup poètic Poesia experimental portuguesa, una de les seves grans teoritzadores, més acostumada a escriure sobre la mateixa escriptura, a reflexionar filosòficament a través d’enginyoses històries breus. Però la metafísica no esclafa la seva experiència, que sura en reflexions d’un abast molt proper:

“Camino pels carrers la ciutat està folrada de paper. Naturalesa o rotativa. La producció: treballa labora penca lluita. A casa sento tots els dies un canari que canta en l’apartament del costat. Jo escric això.”

Xulio Ricardo Trigo es troba al darrere d’aquesta proposta tan singular.
Respostes. Ara, només em queda endrapar la col·lecció d’aforismes de l’Ana Hatherly i que sigui ella qui em plantegi les preguntes.

Comentaris

  1. David: M'alegra que hagis trobat la meva proposta de traducció. Em vaig enamorar de la poesia de la Hatherly durant una breu estada de traductors al Pirineu. Penso que aquestes tisanes van més enllà de la poesia i no puc menys que celebrar el fet que els lectors que s'hi han apropat se n'han fet addictes. Gràcies pel post. És una gran satisfacció contribuir al coneixement d'un autor! Potser és de les dues coses que paga la pena de traduir -l'altra, ja ho saps, és l'aprenentatge de noves formes i sentits.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada