Històries de l'exili català



Sembla que els catalans no podem fugir del nostre passat perquè la seva lectura continua essent la clau del nostre futur com a poble. Perquè ens entenguem: el soroll de sabres d’aquests darrers dies, les polèmiques enceses entre l’espanyolisme beligerant per la reclamació d’una mica més de llibertats civils i polítiques a través del nou estatut i el bordar rabiós dels gossos que viuen a la caverna mediàtica no són res més que un trist eco del segle XX. Des que el catalanisme polític, a finals del segle XIX, va formular el “ja n’hi ha prou”, Catalunya no pot ni vol renunciar a una constant redefinició que va acabar desembocant en l'exili i la dictadura.

Tot això em serveix per introduir el projecte literari i artístic que ha encapçalat Julià Guillamon que estudia la literatura catalana de l’exili. D’una banda, l’exposició del CCCB que aviat haig de veure i que ja comentaré (algú l'ha vista i vol dir-hi la seva?); de l’altra, l’excel·lent edició de Narrativa catalana de l’exili, una antologia narrativa editada per Cercle de Lectors a través del seu segell Galàxia Gutenberg que recull el treball de, entre d’altres, Pere Calders, Agustí Bartra, Cèsar August Jordana o Vicenç Riera Llorca.

Com podreu entrendre, les seves prop de 1.300 pàgines fan que no pugui parlar-ne amb una visió de conjunt fins d’aquí a molt de temps. Però sí que puc dir, després d’haver-hi fet una ullada, que es tracta d’un treball bastant complert (encara que hi trobo a faltar Els vençuts de Benguerel, i m’atreviria a suggerir una Antologia de la poesia catalana de l’exili, que també va obtenir molts i interessants fruits, potser millors que la mateixa narrativa). A banda d’una introducció de Julià Guillamon, també hi trobem un parell d’articles sobre l’exili a càrrec de Maria Campillo (professora de la UAB, gran entesa en Rodoreda a qui vaig tenir com a professora i que assenyala les característiques més diferencials de la narrativa de l’exili) i de Carlos Guzmán Moncada.

No estem parlant d'un llibre que vengui gaires exemplars; de fet, el meu interès és pura deformació professional. De la literatura catalana, el Modernisme i els anys político-culturals de la República sempre m'han apassionat. Per això aviso que no totes les obres incloses en aquesta antologia són indispensables o clàssics de la nostra literatura. Fins i tot algunes d’elles són poc reeixides o fallides (opinió unànime entre la crítica quan parlen de Temperatura de Francesc Trabal). Però totes elles són el pols d’una època convulsa, les costants vitals que marcava la nostra literatura en un moment de crisi extrema i com a tal, testimoni de l’obstinació dels seus protagonistes.

Perquè els èxits d’una literatura no només es cinyeixen als moments fulgurants que recullen les enciclopèdies.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada