Una melodia trista però bonica



Quan un músic disposa del piano com a taula de treball on començar a desplegar les seves idees, té moltes probabilitats que m’acabi convencent. Això m’ha passat amb Maximilian Hecker, un cantant i compositor alemany de veu melosa, posat depressiu i textos melangiosos sobre desamors. Ningú com ell per convertir la tristesa en una melodia bella. Fins ara ha publicat tres discs, Infinite Love Songs (2001), Rose (2003) i Lady Sleep (2005), i immediatament s’ha convertit en un dels meus favorits. Un altre compatriota dels renegats de la felicitat, al costat de Benjamin Biolay, Chet Baker, Sígur Rós, Radiohead o Keren Ann. La banda sonora que m’acompanya aquests dies mentre escuro les últimes hores del 2005, com si fos una mena de lament.

A la seva pàgina web hi podreu trobar temes en mp3 i demos per escoltar-lo i descobrir-lo, sobretot grans cançons com “Rose”, “Kate Moss” o “Summer Days in Bloom”.

Infinite Love Song
I walk around alone inside
I walk around alone at night
Breathing your light

Holding you tight
Rain on my way
Rain made my day
I can feel you

I can see you
I can love you
I can leave you
Where are the days when I was young?

Now I've got to face reality
I've got to face the pain

Comentaris