"El dia espera"



El dia es lleva

i ja espetegues

les dents de marbre,

els nervis d'ambre.

Tot desespera,

amb la impaciència

d'un gest abstracte,

d'un rot coragre.

Accions inútils

fermen rutines,

ampla venjança


dels inefables,

dels circunspectes.

El fràgil gebre

xerrica amb magre

desesperança.

Evita el lapse

que l'afebleixi

fins a esquerdar-se,

que fossilitzi

l'osca esperança.

El dia espera,

la vida avança,

cuita recança.



Aquest poema forma part d'un recull amb què vaig quedar finalista del premi Joan Arús de Castellar del Vallès el 2004.

Comentaris

  1. Ei, que jo sóc de Castellar del Vallès!! Si compres la Forja hi veuràs més d'un "post" del bloc,hahahaha!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada