Petit homenatge a Sebald



W. G. Sebald era gran, molt gran. Els seus llibres parlaven de tot i de res, acumulaven tota mena de records, pensaments, reflexions, disgressions, cites... Una mena de marmessor encarregat de fer alguna cosa amb tot plegat. De fer novel·les catedralícies, d'aquelles que sense fer soroll ho canvien tot, en el treball sord i silenciós de la gran literatura.

Fa un any vaig mantenir una certa correspondència amb l'escriptor Jaume Benavente (us recomano Nocturn de Portbou i Viatge d'hivern a Madeira). Havia escrit una crítica a la meva web i m'ho havia volgut agrair. Però per sort, la cosa va anr més enllà, i li vaig demanar algunes lectures interessants. Em va citar Sebald.

Però com tantes vegades, no era el moment. Agafar Sebald llavors va ser un error, per molts motius no tirava endavant. Ara és diferent. M''he fet amb Austerlitz i estic literalment AL·LUCINANT. De veritat. Per a aquest home, escriure era la cosa més natural del món. I tu vas llegint i vas veient que és molt gran, però segueixes llegint com si fullegessis el còmic més entretingut del món. Per cert, molt bona la traducció al català de l'Anna Soler Horta.

PD: Haig de tornar a escriure a Benavente. No tots els dies es coneix a un escriptor interessant com ell.

Comentaris

  1. La primera vegada que accedeixo al teu bloc i em trobo dues passions confessades. D'una banda la immensa obra de Sebald -ja has llegit "Pútrida pàtria"?-, d'una altra la de l'escriptor i amic Jaume Benavente, un dels prosistes i novel·listes joves a tenir en compte.
    Com ja pots suposar, hi tornaré.
    Enhorabona.

    ResponElimina
  2. Coincideixo plenament amb tu i la lectura d'Austerlitz. Bravo. Reconforta trobar joietes així, encara que sigui de tant en tant, no?

    ResponElimina
  3. Cert: Austerlitz és una de les millors novel·les que he llegit mai sobre la construcció de la identitat individual i col·lectiva. Celebro que t'hagi agradat.

    Salutacions!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada