L'ensenyament de la poesia i la transformació de Zagajewski



Quan he comentat als meus alumnes que treballaríem una antologia poètica, tota la bona predisposició que havien fet servir per a la meva rebuda (sóc professor nou i això és sempre un xou per als adolescents en el circ del col·legi) ha acabat en cares de fàstic i sospirs.

Per què la poesia ens costa tant quan som adolescents? Ordinadors, dvds, mp3, playstations.... Tenen al seu abast un univers audiovisual on són uns autèntics mestres. Però en l’art de perfilar la llengua, la poesia es converteix en un plom inescrutable. Paraules desconegudes, sintaxi recargolada i una «cursileria» que no s’adiu gens amb el seu temperament joganer, sarcàstic i atabalat. Per a ells no existeix la pausa o el silenci com a aliats en la comprensió perquè el nostre món actual és frenètic; pares i mestres tampoc deixen lloc per a l’aprofundiment en les coses amb la magnitud d'informació que els donen.

Sí, se’ls diu que la poesia és com un joc (ja sé, és molt més, però s’ha de començar per algun lloc)... Però les seves regles no són tan fàcils ni tan divertides com els que a ells els entretenen de debò. Els dius que si les controlen, podran entendre-ho... Però la poesia, per sort, no és una ciencia exacta, i cada poeta inclou les seves pròpies vivències i coneixements, li dóna la seva pròpia universalitat.

Quan som joves, som tremendament afectius, el cor s’imposa a totes les fredors posibles. Potser per això, si un poeta ha obtingut certa repercussió entre els joves, Martí i Pol ha estat dels que més. Com més grans, més aconseguim copsar textos no necessàriament propers a la nostra sensibilitat. Però això, per als joves, sembla prou complex i, amb la poesia, tant la causa com l’efecte comú en tota literatura es multiplica fins l’infinit.

Tot això m'ha portat fins a un poema d’Adam Zagajewski. En Subirana n’ha parlat tant, d’ell, a Flux, que em va fer venir ganes de comprar-me Terra del Foc (Quaderns crema):

TRANSFORMACIÓ

Fa mesos que no escric
cap poema.
Vivia humilment, llegia diaris,
pensava en el misteri del poder
i els motius de l'obediència.
Mirava les postes de sol
(escarlates, molt inquietants),
escoltava com emmudien
els ocells i com callava la nit.
Veia els caps dels gira-sols que penjaven
al vespre, talment un botxí deixat
que passeja enmig dels jardins.
A l'ampit s'acumulava la pols
dolça de setembre i les sargantanes
es protegien als ressalts dels murs.
Sortia i feia llargues passejades,
assedegat tan sols d'una cosa:
de llampecs,
de transformacions,
de tu.

Viure. Transformar-se. Escoltar i veure el món (però de veritat) que ens envolta i que ens fa.

Potser aquest és l'únic (gran) secret de la poesia.

Comentaris

  1. Uf, quin tremolor només de pensar-hi...

    ResponElimina
  2. ""Viure. Transformar-se. Escoltar i veure el món (però de veritat) que ens envolta i que ens fa.

    Potser aquest és l'únic (gran) secret de la poesia.""

    que va!!!
    la poesia no té secrets...
    la poesia no es troba mirant el món sinó al mirar dins nostre i veure i escoltar el sentiment que ens provoca aquest món en el que vivim.
    Tothom la duiem dins la poesia i no la sabem veure si només observem de portes enfora.

    la poesia és passió descrita en paraules... no sé, no sé explicar-ho

    has escoltat mai una poesia en un idioma que no coneixes?
    si t'agrada la poesia, proba-ho, perquè et semblarà que l'entens

    (ufff... quin rotllo que t'he fotut)
    bé, bona nit i a reveure

    ResponElimina
  3. El problema no és que als adolescents no els agradi la poesia...

    El que passa -crec- és que la senten massa propera i això els fa vulnerables i en defugen.

    Qui no ha maltractat rimes impossibles amb 15 anys per desgranar les penes?

    De fet alguns perseveren.

    El sobradet de la classe no confessarà ni sota tortura que sentint o llegint segons què nota com se li remou alguna cosa dins.

    I menys davant aquell/aquella que li roba el son i els versos maldestres...

    Feina difícil la teva.

    ResponElimina
  4. No sabia que fossis professor de literatura. Endavant i no perdis el coratge. Calen bons mestres per engrescar els joves

    ResponElimina
  5. Crec que la poesia no agrada perquè no es tria bé allò que es fa arribar al jovent. Si un professor-a sent passió per un autor-a és fàcil transmetre aquest sentiment, encara més a gent d'aquesta edat, que en 'produeix' força de poesia, ho sé perquè he estat a jurats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada