La tardor, la meva lluna freda i "Before Sunset"



La tardor sempre ha excercit en mi un poder de determinació absoluta. Que em posa melangiós, vaja. Les llunes fredes i els ponents sagnants marquen el pas lent del temps que s'envelleix al meu voltant. I, tot i així, trobo en la davallada una dignitat bella i calmosa. En prenc part, m'hi aixoplugo i me la faig meva.

Però això no vol ser una prosa poètica de baixa volada. Aquest estirabot ve perquè ahir havia de comprar el DVD de Olvídate de mí, i com que encara no la tenien, vaig sortir de la botiga amb el pack de Antes del Amanecer + Antes del Atardecer. Amants del budellam tarantinià, oblideu-vos del símil fonètic entre la seva pel·lícula i aquests films de Richard Linklater.

És bonic encarar-se a Antes del Atardecer i comprovar que els seus personatges principals (interpretats per Julie Delpy i Ethan Hawke) han madurat, han acumulat vivències, petites alegries i sobretot decepcions. Ambdós es converteixen involuntàriament en el mirall dels seus espectadors: fa deu anys, quan es van trobar i enamorar a Viena, eren tan joves, romàntics, idealistes i impressionables com jo mateix. Actualment, potser tenen una mica més de la meva edat, però ara que m'encaro a la trentena i veig el seu retrobament a París no puc deixar d'aplaudir la perícia del film: la maduresa es veu, se sent i es palpa en tot el seu breu metratge.

Si la seva apassionada trobada vienesa grinyolava una mica per excés de sucre, el seu retrobament parisenc té el regust del licor sec, gairebé esdevé crepuscular. D'aquí el seu títol: la caiguda del sol no només marca les hores baixes en què es troben vitalment, també el moment de tornar a separar-se. Jesse, escriptor d'èxit amb un matrimoni fracassat, haurà d'agafar l'avió per tornar-se'n als Estats Units.

Entremig, un llarguíssim diàleg filmat austerament, a base de travellings, que es recolza en l'actuació de Delpy i Hawke i en la seva conversa per teixir el que han estat les seves vides aquests darrers deu anys. París es converteix en l'escenari de la seva passejada, però també en testimoni i personatge del mateix film.

La bellesa, doncs, no es troba tant en les grans coses o en la brillantor. Un petit reflex apagat també pot enllumenar-nos amb les veritats que tots sabem però que ens costa expressar.

Comentaris