La mort a "Austerlitz"



"A trenc d'alba el panteix va cessar. Llavors la Gwendolyn va arquejar-se una mica cap amunt i va tornar-se a enfonsar. Va ser una mena d'estrebada, el mateix moviment brusc que havia vist fer a una llebre ferida que havia trobat en un marge i que havia mort de pro tan bon punt l'havia collit de terra."

Sobre la mort de les arnes:
"M'he trobat sovint que, en el transcurs dels mesos més calorosos de l'any, un d'aquests insectes nocturns m'entri a casa pel jardinet del darrere. Quan l'endemà em llevo d'hora, els veig posats a la paret, immòbils. Crec, va dir l'Austerlitz, que saben que s'han extraviat, perquè, si no els fas sortir amb molt de compte, es queden quiets fins que se'ls escapa l'última alenada; de fet, resten clavats al lloc del seu infortuni fins més enllà de la mort, s'hi aferren amb les urpes diminutes, que en l'agonia se'ls enrigideixen, fins que un corrent d'aire els en desprèn i els deixa en un racó polsegós. A vegades, quan miro una de les arnes que ha mort a casa meva, em pregunto quina mena de por i de dolor deuen sentir quan estan perdudes."

Comentaris