La il·lusió perduda de Stefan Zweig



Llegir Zweig és sempre gratificant i alhora il·lusori. Un article que acabo de llegir per internet em confirma que el narrador vienès (1881-1942) era un Humanista modern. Culte, cosmopolita, amant de l’art i les lletres com a camí de la millora personal, Zweig s’ensorrà davant la desraó de la segona guerra mundial. Com tota aquella burguesia il·lustrada dels Márai, els Mann, els Hesse...

En català es troben la majoria de les seves narracions editades per Quaderns Crema: Secret candent, retrat d’un seductor i d’un nen que es creua en el seu camí; Novel·la d’escacs, l’apassionant enfrontament entre un campió mundial d’escacs i un geni desconegut; Carta d’una desconeguda, on es narra la passió amorosa amb una profunditat delicada; Els ulls del germà etern, o la narració d’una llegenda moral oriental...

Malgrat la varietat de temes, Zweig estructurà la seva obra al voltant de dues constants: una llengua entenedora d’estil acurat i precís, i els models de cultura i educació com a base de la construcció humanística. En el fons, Zweig proposa el model d’homes i dones que s’oposen o es pleguen a la seva idea d’ésser humà culte i cívic, amant de la raó i el bon gust.

Aquests dies em trobo més a prop de Zweig que mai. El model que prenen els nois i noies d’avui en dia és tan contrari a aquests principis, al simple fet de respectar una altra persona pel que és (un altre ésser humà com ells), que admiro la seva figura i el seu pensament amb la melangia de pensar que, davant l’ensorrament de tot allò en què creia, encetà el camí de l’exili brasileny amb el suïcidi com a port d’arribada. La seva mort és un símbol més de l’extinció no pas d’un temps, sinó d’un concepte com és la civilització en el seu sentit més intrínsec.

Comentaris

  1. Zweig és un gran autor, personalment tenia les seves contradiccions, com tothom. Les persones d'aquesta generació van sofrir un sotrac molt gros, a més, han restat oblidades o gairebé durant una pila d'anys. Afortunadament, s'estan recuperant les seves obres.

    ResponElimina
  2. HAS VIST LA FOTO ON APAREIX MORT AL COSTAT DE LA SEVA COMPANYA?
    Aquí la tens:
    http://static.flickr.com/33/43882741_04ddb121b4_o.gif

    ResponElimina
  3. Fixa't amb la mà d'ella....

    ResponElimina
  4. En vaig llegir El món d'ahir, Quaderns Crema, i me va sacsejar de mala manera. Una gran obra.

    ResponElimina
  5. He vist el rictus de mort a la fotografia. És horrible i alhora commovedor. Crec que aquestes coses no s'haurien de publicar. Atempten contra la dignitat de la persona

    ResponElimina
  6. Totalment d'acord. Zweig és un grandíssim autor, que després d'una llarga travessia del desert, sembla que poc a poc es va recuperant.
    Coincideixo amb tu amb el seu us elegant i aparentment simple i facil del llenguatge i la seva idea moral de la persona, malauradament avui en dia tan dificil de trobar.
    No deixem de llegir i parlar de Zweig, és el mínim que podem fer.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada