Un cavall anomenat Charles-Eugène



"S'havia despertat bruscament, i va allargar la mà cap a la xurriaca. Charles-Eugène reprengué el trot, resignat. Unes quantes generacions abans, un Chapdelaine havia mantingut un llarg plet amb un veí que duia aquells noms, i sense pensar-s'hi gens els havia posats a un vell cavall sense coratge i una mica gereput, per donar-se el gust de cridar cada dia, en passar davant la casa del seu enemic:

-Charles-Eugène, gran malvivent! Bestiota mal domada. Au, corre, Charles-Eugène!

Al cap d'un segle, el plet era acabat i oblidat. Però els Chapdelaine havien continuat anomenant sempre el seu cavall Charles-Eugène.

Louis Hémon, Maria Chapdelaine (1914)

M'ha fet molta gràcia aquest fragment d'una obra singular que acabo de descobrir. Hémon, nascut a França, es desplaçà fins al Québec per trobar-hi una vida dura però allunyada de les necedats de les grans ciutats que tant li disgustaven. Enamorat per la vida dels quebequesos va escriure aquesta novel·la a mig camí entre la ficció i la crònica de viatges. Poc després de publicar-la Hémon moria als 33 anys atropellat per una locomotora.

Al seu únic llibre (malgrat que manuscrits d'obretes anteriors van ser publicades després de la seva mort) li va costar de fer-se un lloc, però amb l'edició parisenca del 1921 ho aconseguí. A Catalunya arribà un parell d'anys després, amb traducció de Tomàs Garcés. Aprofitaré els propers dies per penjar fragments interessants.

Comentaris