Quan t'enganxa el començament d'una novel·la...



Mires distretament les portades de les novetats, i entre elles hi veus La vella escola, de Tobias Wolff. No en saps gairebé res, només l’has vist de passada al suplement cultural de l' Avui però sense fixar-t'hi gaire... I per curiositat obres el llibre i llegeixes:

“Robert Frost va visitar-nos el novembre de 1960, només una setmana després de les eleccions.”

I si saps que Frost va ser un dels grans poetes nordamericans, si has llegit el seu poemari Al nord de Boston i et va encantar, si vols saber què passa amb la seva visita i intueixes que el llibre parlarà sobre literatura, és una senyal per endur-te’l a casa.

Així ho vaig fer. I haig de dir que és un llibre recomanable, ben escrit, que desprén amor per la literatura pels quatre costats. Potser el seu darrer tram és el menys salvable pel cúmul de tòpics que Wolff comença a utilitzar per resoldre diverses situacions de la història. Però la major part del llibre funciona com a memòries d’un escriptor que recorda els seus anys d’adolescent a un institut de prestigi, quan la literatura era una part fonamental de l’educació. No només Frost visitarà les seves aules, també ho faran l’avui oblidada Ayn Rand (al meu parer, per sort) i Ernest Hemingway. D’aquesta manera, Wolff ens transcriu les idees de tres escriptors ben diferents: un poeta d’arrel clàssica, una escriptora en qui preval les idees per damunt de la ficció i un mite en qui es confon obra i vida. Tres perspectives que corren paral·leles al progrés en descens del protagonista.

Comentaris