Preparant SITGES '05



Un amic meu, l'Anselm, opinava l'any passat que l'organització s'havia equivocat totalment en passar el Festival de Cinema de Sitges de l'octubre al desembre. Ho basava en uns punts força subjectius:

1. Al desembre, ni la costa aguanta el fred.
2. És un mal moment per a contractar estrenes interessants.
3. A l'octubre Sitges viu un darrer estiuet, i moltes noies encara s'atreveixen a passejar-se amb el bikini (vàlid també per a les fèmines i els banyistes masculins, és clar), cosa que no passa quan més a prop del Nadal un es troba.

Sigui com sigui, el Sitges '05 torna per les dates habituals (segona setmana d'octubre) en una edició que, com reflexa el cartell, ret homenatge al Tiburón de Spielberg, que compta ja amb 30 anyets. De moment sonen poques confirmacions respecte al cartell: Corpse Bride de Tim Burton (ja us dic ara que aconseguir una localitat serà missió impossible), A History of Violence de David Cronenberg (després de la magnífica Spider) o Frágiles del bluff Jaume Balagueró (ho sento, però vaig trobar Darkness ridícula).

Vaja, no descobriré ara que a Sitges no importa el cartell. Quan fas una ullada al tríptic no et sonen la majoria dels noms, un garbuix de japonesos, americans i d'altres més peculiars nacionalitats. Cal deixar-se arrossegar per l'instint i l'extravagància, la majoria de vegades m'han dut a fer descobriments prou interessants. Perquè Sitges ja és això: la diferència, la sorpresa, el descobriment. Des d'un musical fantàsticament absurd a l'última banyista que veurem en set mesos.

Comentaris

  1. Rectificar és de sabis, i tornar el festival a l'octubre és el millor que podrien haver fet.

    D'acord que a l'octubre hi ha poques pelis interessants a estrenar (la majoria de se les han endut Venècia i Donostia al setembre) però al desembre allà hi carda un fred que pela, es fa fosc massa dora i la gent no s'acosta a passejar per la ciutat a viure l'ambient de festival...

    ResponElimina
  2. jo de tu no em perdria: Mirrormask, de Dave Mackean; Yokai Daisenso, de Takashi Miike; Eli, Eli, Lema sabachtani?, de Shinji Aoyama; i per sobre de totes les coses divines i mortals, la nova de Park Chan-wook, Sympathy for lady vengeance. Ens veurem per allà!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada