"nocturnal"



La nit espeternega amb dansa reposada.
Assaja un càntic vesprejant, bressol de mots callats a mitja veu.
Estira el formigueig de les extremitats per desvetllar-les
tènuement sabent que, en l’instant mateix, com fa un relaxant
que s’injecta en la sang i en ella s’hi difon pesadament,
s’abatirà el seu mantell damunt els caps que poblen la ciutat.
Rutina indòmita, antiga com el temps, com els recers creats
per les debilitats: buidar-se somnis, copes, xeringues,
fluids corporals.Tasques que fugen del gregarisme.
També vessant paraules inconstants, en el meu cas.
Petits fracassos històrics dels pioners que cercaren altres terres,
altres maneres d’esdevenir noves conduccions del voler.
I, fins a la fi dels temps que no veurem, hi haurà una nit rera l’altra
on recerar-se, evadir-se, immolar-se o simplement dormir

el somni que als justos no se’ls permetrà.

Comentaris